Ens han deixat Jaume Vallcorba i Joan Triadú, dos grans catalans dels
d'abans, integrals, d'aquells que sabien que Catalunya queda mancada
sense València. Dos patriotes com cal, d'aquells per als quals els
valencians que ens volem i ens afirmem nacionalment com a catalans
mai no hem estat una nosa sinó una joia.
Avui, en ocasió de llur mort, vull retre'ls públic homenatge. Per llur
dedicació al servei de la llibertat de tot el nostre poble i, a més,
particularment, perquè els sóc deutor de sengles articles que dedicaren
a un parell de llibres meus, prenent una opció valenta, sense deixar-se
influir per mediocres o pusil·lànimes, a favor de les tesis radicals i
innovadores contingudes en tals llibres.
En comentar el llibre És molt senzill: digueu-li Catalunya (El Llamp,
1985), a l'article "Nacionalisme posat al dia o el que cal fer" (Avui,
4 de març de 1986), Joan Triadú va dir: "Catalunya –seguint la tesi
del vicerector de la Universitat de València— és un nom clar, tant per
als qui ens entenen com per als qui no ens volen entendre" i "Josep
Guia hi parla clar, fa una proposta concreta i es veu d'una hora lluny
que creu el que diu i que no pretén de fer nacionalisme teòric".
D'altra banda, en ressenyar el llibre Fraseologia i estil. Enigmes literaris
a la València del segle XV (Tres i Quatre, 1999), a "Dilucidant enigmes
literaris" (Serra d'Or, 625, març del 2000), Jaume Vallcorba escrivia,
sobre la tesi que Corella fos l'autor del Tirant, l'Espill i la Vita Christi:
"Les nombroses coincidències fraseològiques que obté d'aquell examen
mostren, o demostren, la pertinença a un comú idiolecte, i aboquen Guia
a la creença que tots plegats eren d'un mateix escriptor. Creença devers
la qual també ens sentim inclinats" i "L'estatus establert respecte de la
història de la literatura del segle XV, no admet que hom pretengui
sotraguejar-lo, i aterrar-li els criteris, amb un terratrèmol d'una tal
magnitud. El joc net exigeix, si més no, acceptar la tesi o controvertir-la.
No simplement fer-se el distret".
Ja es veu que, tant en un tema com en l'altre, ambdós autors intenten
convèncer els connacionals porucs, de curta volada i llargs interessos,
que acceptin o, si més no, que es plantegin les tesis proposades, sense
fugir d'estudi ni fer-se els distrets. Esperem, respectats amics, que el
vostre exemple s'expandeixi entre tants catalans valents d'avui, que
volen la independència, i que haurien d'assumir, d'antuvi, una certa
independència de criteri per no empassar-se els mites i els tòpics usuals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!