És cosa sabuda que l'antic Regne de València i el modern País Valencià
sempre s'han mirat i s'han emmirallat en l'espill del Principat de Catalunya,
per a bé i per a mal. En positiu, per seguir i emular propostes culturals,
econòmiques, polítiques... En negatiu, per copiar amb ressentiment i amb
complex d'inferioritat i capgirar i espanyolitzar la matriu (Canal 9 versus
TV3, Terra Mítica versus Port Aventura, l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua versus l'Institut d'Estudis Catalans... i la mateixa Generalitat
Valencia, en peça, en relació a la Generalitat de Catalunya).
En aquesta malaltissa obsessió dels replicants, és un cas patològic allò
de la "clàusula Camps", segons la qual el País Valencià no reivindica res
(no sigui que se li enfadin els seus amos castellans) i s'oposa a tot el que
demani el Principat de Catalunya, però si aquest aconsegueix algun
espai de llibertat, aleshores diu Camps que ell també el vol.
Tanmateix,
resulta còmic que els qui no volien l’autonomia valenciana la demanen si els
veïns de dalt la tenen; els qui no volen tal i tal altre increment de
l’autogovern, els exigeixen si els veïns de dalt els tenen. Així doncs, segons
aquesta lògica, ja em veig a Camps reclamant la independència. El pobret està
perquè el tanquin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!