La decisió del govern espanyol
del PSOE d’impedir la tramitació parlamentària de la ILP “Televisió sense
fronteres” és molt greu i molt simptomàtica. Mitjançant una resolució
barroera i indocumentada pretenen justificar la seva prohibició apel·lant
l’excessiu cost que l’execució de la llei comportaria. Es pensen que els
ciutadans, no només els 650.000 que han presentat la proposició sinó tots, som
uns beneits que ens empassem un ase per bèstia grossa. Alguna ment estúpida deu
haver barrinat que, com que estem en crisi econòmica, colarà l’argumentació
d’estalvi com a disfressa de la posició política que hi és a sota.
Probablement, aquesta mentalitat
brillant ha estat la de Maria Teresa Fernàndez de la Vega, diputada per València sense exercir de
valenciana, que tracta els temes relatius a la llengua com la burgesa
acastellana que aparenta ser i que segurament és: sempre a favor de l’espanyol
i en contra del català. Però no cal personalitzar ni fer llenya de l’arbre
caigut perquè, al capdavall, la decisió l’ha presa el govern en pes, aquest
govern espanyolista del PSOE tan “nacional” com els
“nacionales”. Es comporten com a genocides lingüístics i, per això,
cap catalanoparlant digne no els hauria de votar mai, en eleccions generals i
autonòmiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Resulta que ens passem mesos recollint firmes per
exigir llibertat. Esta llibertat de la que a ELLS se’ls omple la boca.
I ja estem farts que ELLS censuren, farts
que ELLS posen als seus trànsfugues una altra vegada, farts que ELLS
vulgan exterminar la nostra llengua i a mi, a tu, a ell, a nosaltres com País.
Resulta que jo, tu, ell, nosaltres he portat fins la seu del
seu Congrés les nostres firmes que són un crit de llibertat.I
resulta que ELLS diuen que sí, però que no. Que se’ls passen per
l’entrecuix però com que ELLS són molt fins i educats en lloc de
l’entrecuix ens diuen que es un problema de presupost, de la crisi …..
de viure amb ELLS, una colla de neofeixistes que si abans acallavem la
llibertat a cop de reial decret ara ho fan, tambè molt
democraticament, a cop presupuestari.