L’apel·lació a la unitat de diferents forces polítiques, davant d’una circumstància determinada, és un vell lloc comú de la política, que arriba fins i tot a ser esgrimit com a objectiu en ell mateix, fent abstracció de la finalitat que motiva la unitat reclamada. És el que passa, actualment, amb el tòpic de la unitat
Què pot significar l’alliberament nacional des de la perspectiva de l’alliberament de classe? L’opressió nacional, és a dir, l’opressió que exerceix una nació (en concret, la classe dominant d’una nació) sobre una altra nació és una conseqüència de l’opressió de classe, com qualsevol altra opressió d’un altre signe. Així, una classe dominant construeix un determinat
Deia fa uns dies a l’article “Qüestió de prioritats” que hi ha independentistes que prioritzen altres reivindicacions per sobre de la lluita per la independència, de manera que, sovint, aquesta queda diluïda o amagada a sota d’altres objectius. Açò és només una constatació, per bé que a alguns no els agradi que es faci. El
De forma anàloga a la fusteriana “qüestió de noms”, podríem parlar d’una “qüestió de prioritats”. Tanmateix, no es tracta ben bé d’un paral·lelisme, sinó del fet que la segona és a sota de la primera. Al capdavall, entre els connacionals que ens estimem la nostra terra, optar per un nom o per un altre (per
Quan els mitjans d’informació del Principat tenen a bé incloure alguna notícia de València, cosa que no s’esdevè amb gaire freqüència, solen presentar una vessant desagradable o espanyolista del fet reportat, si no és que l’han triat expressament per això. Habitualment, a més, l’aspecte escabrós no és ni tan sols allò més important de l’esdeveniment.
Ací podeu veure el meu parlament: i el parlament de Joan Laporta També hi van parlar Isabel-Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran i Alfons López Tena.
Si no n’hi havia prou amb les fusions genuflexes de les caixes valencianes Bancaixa i CAM envers Caja Madrid i altres entitats castellanes, ara resulta que una de les caixes que hauria d’omplir aquest buit i adoptar una major sensibilitat catalanista fa tot el contrari. La Caixa (de Pensions) té l’oficina principal a València a
En aquests dies de tantes felicitacions de Nadal i Cap d’Any, la millor felicitació per als independentistes és la presència i l’actuació dels diputats de Solidaritat Catalana per la Independència. Tenen una activitat febril i encertada i, per això, hem de felicitar-los i felicitar-nos-en. Allò que fan es diu política independentista parlamentària. No n’hi
Deixem-nos de subtileses legals o pedagògiques, en el tema de la llengua. El fet bàsic és que el nostre territori no era hispanoparlant i que, al llarg del temps, la llengua castellana o espanyola l’està envaint i està suplantant i foragitant la llengua catalana. Això és imperialisme lingüístic, sempre a cavall d’un altre imperialisme armat
Anit vaig ser al Glaciar, la cerveseria situada en una de les raconades de la plaça reial de Barcelona. Això, després de reunions polítiques, profitoses per a la pàtria i la llibertat, amb membres de SI i de les CUP, d’assistir a un concert a Santa Maria del Mar, on uns magnífics cors i orquestra
La militarització de les relacions laborals, de la societat civil, mai no resol res. Simplement, intimida, fica la por al cos i reprimeix, però el conflicte subsisteix. La situació actual d’estat d’alarma a l’Estat espanyol és alarmant. És alarmant que la Constitució dita democràtica tingui previst, en diversos articles, el pas fàcil del control del
Avui és un dia de joia pel resultat electoral de SI, l’única opció política clarament compromesa amb la proclamació d’independència i amb la seva extensió al conjunt de la nació catalana (els Països Catalans o Catalunya completa). Amb els més de 100.000 vots de Solidaritat Catalana per la Independència i amb els seus quatre flamants
Que la denominació “Països Catalans” com a nom de la nació catalana completa hagués caigut en desús en favor de dir-ne senzillament Catalunya a tota la nació, no em semblaria malament. Ja ho vaig escriure i argumentar en un llibre, tot això. Però que no se’n parli perquè hom restringeix la catalanitat únicament al Principat,
El local Terra de Benimaclet, un espai de llibertat i de catalanitat, al servei de la bona gent d’abans i d’ara, dels maulets de la terra i dels miquelets del socialisme, homes i dones, ha estat objecte d’una agressió (insults, intimidacions, amenaces) per part d’un escamot feixista, d’aquells que campen per la ciutat de València
Dissabte passat vàrem anar al Cabanyal, l’esplèndid poble mariner d’antany, avui degradat a barri marítim de la ciutat de València. Vàrem tenir ocasió de veure com dues dotzenes d’amigables persones menjaven una paella solemne a cal Vicent, al carrer d’Escalante. Portes i rebosts oberts. Després, visitàrem la casa del Francesc, al carrer de Sant Pere,