“Pluja de tardor fa bona saó”. Un resum de l’oratge de la tardor climàtica del 2018 des del Camp de Túria.

Tot i el refrany que diu quePer la tardor, no feu festa major(una recomanació ben assenyada, perquè l’oratge revoltat típic d’aquesta estació no hi acompanya), aquest any la meteorologia de la primavera d’hivern ha estat una festa per als qui som aficionats al seguiment de l’oratge i per als éssers vegetals de la natura. Aquesta tardor climàtica, bona cosa de les terres del nostre país han agafat bona saó o fins i tot se n’han passat una mica (Pluja de tardor, fa bona saó/ fa la millor saó), vista la generositat amb què han estat regades per la mare natura esdevinguda “gota freda” i vent de mar.

Alba de l’11/09/2018, amb Bétera (Camp de Túria) i la serra Calderona al fons.

Sembla que aquest any la baixada de latitud de les ondulacions fredes del front polar de borrasques, associades al corrent en jet polar, ha sigut més important o aquestes onades han vingut prou “marejades” com per arribar fins a nosaltres i “esquitxar-nos” ben sovint, deixant-nos bosses fredes en altura. Per altra banda, hi ha sovintejat el flux de vent marítim (“A la tardor, temps de xaloc”) cap a les nostres costes, un vent aleshores encara càlid, empentat per la posició estable d’una sèrie de centres d’altes pressions situats al llarg del continent europeu. Combinació guanyadora pel que fa a descarregar pluges copioses sobre el nostre petit país, prou muntanyenc ran de mar com per afavorir-les i concentrar-les als indrets ben situats orogràficament, sobretot comarques com les Riberes o les Marines, que no a la meua d’adopció, el Camp de Túria; però ausades el que també n’hi ha descarregat!

A més de la pluja excepcional (quasi dues vegades i mitja superior al patró), les dades calculades de la darrera tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, que aplega les dades meteorològiques dels mesos de setembre, octubre i novembre), assenyalen una estació de temperatura mitjana semblant (“A la tardor, ni fred ni calor”) o tan sols una mica més càlida del que era normal abans del canvi de segle, durant el període de tres dècades immediatament anterior (del 1971 al 2000, que agafe com a patró per avaluar l’evolució al llarg del segle actual; malgrat que els meteoròlegs acostumen a actualitzar-lo cada dècada; les dades les agafe de l’observatori oficial més proper: el de l’aeroport de Manises, situat a uns 10 km en línia recta del meu observatori, corregint el valor de la temperatura en funció de l’altura). Pel que fa al vent, s’observa l’habitual domini migpartit entre les components Est i Oest, conseqüència de la transició des del règim de brises estiuenc cap a un altre de més aponentat, conforme avancem en l’estació tardoral; si bé ha dominat aquest darrer, perquè les llevantades plujoses han estat fluixes en comparança amb les ponentades que s’emportaven els núvols. Pel que fa a la força del vent, aquesta ha estat bastant normal respecte a la mitjana de dades del meu observatori.

Alba del 14/09/2018, amb la serra Calderona al fons, on el cel rogenc anunciava la pluja del dia següent.

Passe, tot seguit, a donar-vos i comentar-vos les dades més destacables del trimestre esmentat, i fer una repassada a les històriques corresponents, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, comarca valenciana del Camp de Túria:

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE LA TARDOR CLIMÀTICA DEL 2017:

Si novembre passat fou un mes excepcionalment plujós al meu observatori, aquesta tardor climàtica ha estat la més plujosa de tot l’històric de vint-i-un anys de registres pluviomètrics que porte arxivant d’aquest racó del Camp de Túria on habite. El nostre clima mediterrani és d’una variabilitat enorme i ens porta a situacions ben contrastades d’un any al següent; de fet, l’any passat fou un dels més secs de la meua sèrie de dades (el segon, en concret, després del 2013). Aquesta singularitat de primer ordre aombra qualsevol altra que hi puguem esmentar ací.

B) RESUM DE DADES DE LA TARDOR CLIMÀTICA DEL 2017:

El podeu trobar al quadre-resum de dades meteorològiques més significatives, en aquest cas de la tardor climàtica, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE LA TARDOR CLIMÀTICA:

En graficar les dades anuals de la Tardor climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, es pot veure que, amb oscil·lacions de fins a 1º C (per sobre o per sota), la temperatura segueix una tendència pràcticament estable (línia verda de la recta de regressió), que aquest any se situa al voltant d’0,7º C per sobre del patró (línia fosca discontínua); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució lleugerament ascendent (línia fúcsia de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa gairebé en línia amb el patró, 180 mm (línia fosca discontínua).

Malgrat aquest resultats positius, no podem oblidar que ens situem en un patró d’escalfament, que està ben proper a + 0,8º C per damunt del patró en les dades anuals dels darrers 9 anys al meu observatori. I fa un parells de mesos que els experts del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic van llençar una advertència (https://unfccc.int/es/news/la-secretaria-de-la-cmnucc-da-la-bienvenida-al-informe-del-ipcc-sobre-el-calentamiento-global-de): s’ha d’actuar urgentment per limitar l’escalfament global a 1,5ºC respecte de l’era preindustrial, si volem preservar l’estabilitat del sistema ecològic i social del món on vivim. Actualment s’està desenvolupant la darrera conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, anomenada COP24, a la ciutat polonesa de Katowice, per aturar l’evolució actual, que si segueix el mateix ritme superarà aquesta perillosa “línia vermella” entre 2030 i 2050.

D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades mitjanes del patró (dades del 1971 al 2000) amb les de l’històric del meu observatori (dades del 1998 al 2018, per a la pluja –21 anys–, i del 2009 al 2018, per a la temperatura –10 anys–), introduint les dades de la darrera tardor climàtica, no canvien massa de les que teníem fins ara d’anàlisis anteriors.

Quant a la pluja, tenim que, de mitjana, a l’indret on visc les pluges de l’estiu i la tardor climàtiques resulten més properes a allò esperat segons el patró triat (+ 4 % i – 2 %, respectivament; en aquesta darrera, tenim una variació significativa de + 7 % respecte de la mitjana de l’any passat), mentre que la precipitació acumulada de l’hivern climàtic hi queda per sota (- 18 %) i la de la primavera climàtica, per sobre (+ 26 %).

Pel que fa a la temperatura mitjana, al meu observatori no hi trobe massa diferències entre estacions climàtiques; així, la pujada tèrmica esperada per l’escalfament global s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre (+ 5 ± 1 %).

Posta de sol del 19/10/2018 a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), mirant cap a ponent, després dels 132 mm de pluja que havien caigut des del dia anterior.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt esmentant les previsions meteorològiques per a aquest hivern climàtic que ara comença. Segons AEMet, a la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes normals i precipitacions acumulades lleugerament superiors al patró (que, en aquest cas, agafa la sèrie del 1981 al 2010). Si resulta cert aquest pronòstic, la cosa no ens aniria gens malament.

Que tinguem fred i neu (és el que toca a muntanya!), sobretot salut i bones festes del solstici i cap d’any!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *