tempus fugit

de tot i de res

27 de febrer de 2017
0 comentaris

cas noós o els bufons que donen llustre al llautó del borbó rei emèrit

No hi ha dubte que les circumstàncies de l’arrelada corrupció dins i fora del reialme o de bona part de la classe política i jurídica, han catapultat el cas Nóos més enllà de l’arxipèlag balear i la part espanyola corresponent a la península Ibèrica, cap a Europa i la resta del planeta.
Després de l’últim episodi viscut la setmana passada a l’Audiència de Palma, les conclusions – sense càmeres en directe a la sala- que han fet arribar a l’expectant ciutadania, no han deixat indiferent a ningú, i per poc que tinguis dos dits de front, t’adones de sota quin femer viu –vivim- la plebs que, per imperatiu legal o per plaer, té un carnet d’identitat de la monàrquica nacionalitat espanyola.
Tot aquest muntatge que la feble i falsa democràcia sorgida de la transició ha hagut d’orquestrar per no poder, en ser membre de la UE, amagar les vergonyes de la màxima autoritat de l’estat, clarifica a totes, allò que ja sabíem o suposàvem del fet que la filla i el gendre de l’immoral borbó Joan Carles 1r, junt amb totes les persones acusades implicades en el cas Noòs, han esdevingut, gràcies a bufóniques actuacions jurídiques, en els caps de turc tàcitament indultats, pels jutges i fiscals conxorxats amb el que entre bastidors els donava les ordres d’actuar dins de l’entramat mon del negoci d’espoliar a tort i a dret, sense miraments, a la ciutadania tal com bé es dedueix de comentaris o articles d’opinió que, reblant el clau de la veritat lògica, fan costat a les opinions del sempre savi populatxo o gent del carrer. “L’estranya fortuna dels Borbons”, ben documentat i detallat és un d’ells.
Sort tenim de no preguntar-nos ja, que què hi fem aquí. Sort tenim d’estar ja del tot ben convençudes, malgrat quin sigui el final del procés cap a la independència (les urnes ben fiscalitzades per no oferir dubtes tindran l’última paraula) que mai dels mai ens faran canviar d’opinió doncs, la gegantina passa que s’està fent a Catalunya, ja no té aturador i això, vulguis o no, és un alè de la identitat on encara creus és possible desemmascarar o eliminar corrupteles o malifetes emparant-nos dins d’una constitució decentment honesta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.