tempus fugit

Avui és la Diada de ses illes. Ahir en l’entrega de medalles d’or i premis Ramon Llull, les entitats i persones guardonades, el públic assistent a la sala i els membres del govern presidint l’acte, van escoltar amb atenció els emotius i sincers discursos dels premiats amb la sort afegida que Maria del Mar Bonet oferís dues interpretacions que de ben segur -adeptes o no a la seva trajectòria- van ser de bon grat.
També s’ha de dir que, sortosament el discurs final de la cap de govern d’enguany, Francina Armengol, va fer èmfasi en la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears, el català, refermant-lo davant qualsevol intenció de relegar-lo en un segon o fins i tot per alguns, tercer lloc. Tanmateix, la presidenta, donada la seva orientació política ara dins d’un Estat espanyol que segons com fa aigües pels diversos motius que tothom coneix, va defensar la necessitat de tornar a visionar LA CONSTITUCIÓN i l’Estatut per adaptar-los al federalisme on, de mica en mica simes no, sembla que algun corrent del seu partit vol arribar, per la qual cosa el sentit del discurs és d’agrair doncs encara que també sigui a poc a poc, s’allunya d’aquell recent discurs del nefast PPbauzanià bramant la unitat de la pàtria menyspreant llengua i cultura balears.
Fins aquí la breu i potser barroera per simple exposició del que ahir vaig veure a través d’IB3. Perdoneu, entre altres moltes coses no sóc cronista i ara, un breu apunt d’allò que tot plegat m’ha fet pensar: De mica en mica, potser algun dia –seguint l’exemple català- també s’arribi a veure allò de la constitució d’uns Països Catalans. Mentrestant, igual que velles barreres esperant de lluir tot essent útils, les persones somiadores de mons i societats més justes i millors, pacientment, ni que sigui arraconades, esperarem.