tempus fugit

A prop seu, té dues petites canyes de pescar subjectades dins d’un forat amb el fil tensat, esperant el moviment de sacseig delator de la picada del peix a l’ham. Les innocents víctimes que capturi seran part de l’àpat del dinar o del sopar i, mentre fa temps perquè el temps passi, fa balanç de les monedes del moneder separant, tal vegada a part, la quantitat justa del valor d’una barra de pa o del cafè que li vingui de gust prendre abans de tornar a casa. Un cop te’l creues pel camí, al -Bon dia!, protocol•lari, sempre et respon amb un -Salut!, i,segurament ambdós pensem -Ai!, qui dia passa any empeny!