tempus fugit

de tot i de res

25 de febrer de 2020
0 comentaris

clamar al cel (ser abominable una injustícia grossa)

Fa bo d’anar a fer, de matinada, un tomb pel port de Maó.

Fa bo de saber que algú, respectuós amb el topònim local, anomena i enregistra el llaüt fidel a la correcta Gramàtica normativa.

Alhora, fa mal de saber que encara, en aquests casos de normatives lingüístiques -com en altres eh!- malauradament però, sortosament, sempre el bon criteri de la ciutadania, empenyent si cal, va per davant de les picabaralles polítiques normalitzant allò que clama al cel.

reis mags i pares noels
23.12.2014 | 8.45
era
09.07.2020 | 8.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.