tempus fugit
de tot i de res
25 de febrer de 2020
0 comentaris
clamar al cel (ser abominable una injustícia grossa)
Fa bo d’anar a fer, de matinada, un tomb pel port de Maó.
Fa bo de saber que algú, respectuós amb el topònim local, anomena i enregistra el llaüt fidel a la correcta Gramàtica normativa.
Alhora, fa mal de saber que encara, en aquests casos de normatives lingüístiques -com en altres eh!- malauradament però, sortosament, sempre el bon criteri de la ciutadania, empenyent si cal, va per davant de les picabaralles polítiques normalitzant allò que clama al cel.
Comparteix això:
Relacionats
quotidianitat culinària
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!