tempus fugit

de tot i de res

25 de febrer de 2020
0 comentaris

clamar al cel (ser abominable una injustícia grossa)

Fa bo d’anar a fer, de matinada, un tomb pel port de Maó.

Fa bo de saber que algú, respectuós amb el topònim local, anomena i enregistra el llaüt fidel a la correcta Gramàtica normativa.

Alhora, fa mal de saber que encara, en aquests casos de normatives lingüístiques -com en altres eh!- malauradament però, sortosament, sempre el bon criteri de la ciutadania, empenyent si cal, va per davant de les picabaralles polítiques normalitzant allò que clama al cel.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.