tempus fugit

A principis dels seixanta del segle XX, un enorme en amplada i alçada, avet de Nadal, era el reclam publicitari de can Jorba del Portal de l’Àngel per atreure famílies a comprar als grans magatzems els regals nadalencs; l’Ajuntament autoritzava l’espectacular gran muntatge i dels costos s’encarregava la gerència de can Jorba, és a dir, tot era una qüestió d’estratègia comercial independentment de si entrés o no la gent a consumir.

A principis dels vint del segle XXI, una enorme estructura metàl·lica de seixanta metres d’alçada en forma d’avet nadalenc és el fatxenda reclam publicitari de l’ego del batlle de Badalona tal vegada pensant que l’hagin votat o no, la gent contemplant l’espectacular muntatge li passarà per alt els més de quaranta, seixanta…, metres de llargària de persones fent cua per rebre l’especial extra nadalenc d’ajuda alimentària; en aquest cas, però, l’ajuntament només s’encarrega del complicat muntatge metal·lífer, ja que els costos sortiran de la butxaca ciutadana complint amb el deure de pagar impostos a l’ajuntament badaloní.

Resumint, si l’avet de can Jorba posava una mica de llum en la grisor franquista, l’avet de l’Albiol, a manera populista, ens retorna a la grisor franquista.