tempus fugit

de tot i de res

15 de juny de 2020
0 comentaris

quan

Quan tot pensàvem que anava bé, crèiem que més o menys, anava.

Quan tot deixà d’anar, més o menys pregàvem perquè tot anés bé.

Quan el prec encara ressona, escrostonades realitats fan adorar-nos-en del fet que gairebé mai hi havia un “quan” que anés bé, només ho pensàvem.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.