Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

2014: L’any en que Dalí desembarcà al Brasil (3ª part)

Deixa un comentari

Avui s’estrena a la ciutat de Belo Horizonte, capital de l’Estat de Minas Gerais (Brasil), la tercera exposició sobre Dalí que es realitza enguany al país llatinoamericà, confirmant, com varem anunciar en aquest Bloc, que 2014 és l’any de Dalí al Brasil.

Primer fou l’estrena de l’exposició d’escultures dalinianes, que s’està realitzant a Brasília, i que es traslladarà aviat a Fortaleza, a finals d’any, i a Recife, al 2015 (vejeu l’apunt). Després vingué la gran exposició de pintures, pel·lícules i objectes personals del pintor ampurdanès a Rio de Janeiro, i que es traslladarà a São Paulo (vejeu l’apunt).

I ara és l’hora de Belo Horizonte rebre una mostra de 100 aquarel·les anomenada “Dalí: A Divina Comèdia” i inspirada directament en l’obra de Dante Alighieri. L’exposició es realitza a l’Academia Mineira das Letras, i estarà oberta al públic durant un més. La notícia, és destacada a la pàgina principal de la pàgina web dedicada a l’entreteniment de Minas Gerais: Divirta-se.Uai

Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura el 18 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Cinc visions de Catalunya desde l’altra banda de l’oceà (1ª part)

Deixa un comentari

Com varem anunciar en un apunt anterior, encetem avui la divulgació de fragments de cinc textes escrits per alumnes de l’Associació Cultural Catalonia, dedicada a l’ensenyament del català a São Paulo, Brasil.

Aquests textes són valuosos en la mesura que expressen els atractius que la nostra llengua, cultura i societat exerceixen sobre el públic brasiler. I, valoritzant-los, valoritzem a qui s’ha pres la molèstia de descobrir i aprendre el nostre univers cultural i lingüístic desde l’altra banda de l’oceà.

Els fragments pretenen ser un tast de les redaccions originals, que les trobareu disponibles en els enllaços corresponents del BLOG de l’Associação Cultural Catalonia, a qui agraïm la gentilesa en poder establir aquesta col·laboració.

PERQUÈ APRENDRE CATALÀ? PER JOYCE SAMARA

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua el 17 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Mil catalans al registreXterior de la Generalitat: Ni entre poc ni massa

Deixa un comentari

Ahir varem saber per Vilaweb que un miler de catalans residents a l’exterior (i fora de l’Estat Espanyol) ja  ens hem donat d’alta al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior (RegistreXterior) que la Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament. La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, va reconèixer que aquesta xifra era escassa i animà aquest col·lectiu a continuar apuntant-se al referit registre.

Algunes circunstàncies podrien haver fet pensar que el registre exterior seria massiu. Si més no, seria bo que ho fos. Hi ha sens dubte una forta motivació política per a donar-s’hi d’alta, doncs hom preveu que quan es legisli sobre la llei de consultes al Parlament de Catalunya (base legal per al 9-N), aquest sigui utilitzat a mode de cens electoral per als residents permanents a l’exterior. Ademés, és sabut que les comunitats a l’exterior acostumen a manifestar opinions més contundents respecte a la situació política del país d’origen, una major politització si comparat amb la mitjana nacional, el qual pot ser considerat un fenòmen digne d’estudi per la ciència política.

Ambtot, val a dir que hi ha altres factors que s’han de tenir en compte i que porten a relativitzar el volum d’inscripcions que estan per vindre als propers mesos. Anem a pams. En primer lloc, no es pot oblidar que fa menys de dos mesos que la Generalitat va posar en funcionament el citat registre. Més val tard que mai, és clar, però haurem de tenir una mica de paciència. La documentació que es demana, no és poca. S’han de tirar fotocòpies, gastar-se uns calerons als correus i alguns documents s’han de solicitar a la ambaixada o al consulat, que certament ja deuen estar al corrent del que per aquí s’està coent. Ademés, no tots els catalans a l’exterior viuen en ciutats que disposen de representació diplomàtica espanyola, el qual és un problema afegit de logística. (més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 15 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

L’associació Catalonia divulga video per promoure l’ensenyament del català al Brasil

Deixa un comentari

L’Associació Cultural Catalonia, dedicada a l’ensenyament i difusió de la cultura i llengua catalanes,  ha enregistrat un curt vídeo per a promoure l’ensenyament del català al Brasil. En el vídeo, que es pot veure en aquest enllaç de la pàgina web de vídeos VIMEO, apareixen alguns dels alumnes brasilers de Catalônia explicant les raons per les que es varen engrescar a estudiar català en terres brasileres. (més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua el 14 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Catalunya Ràdio entrevista cinc catalans al Brasil

Deixa un comentari

Complementant la cobertura mediàtica que Catalunya Ràdio està fent de la Copa del Món de futbol al Brasil, al llarg dels 31 dies que haurà durat la competició, el programa esportiu Tot Gira, de David Clupés, ha dut a terme una iniciativa original per a conèixer una mica millor el país gegant de l’Amèrica Llatina.

En la secció Les cinc cares del Brasil, el periodista Pere Bosch ha  entrevistat cinc catalans que viuen en diferents ciutats brasileres per a que expliquessin què hi fan allà, saber com es  guanyen la vida i comentessin una mica la realitat de les diverses regions en què viuen.

Els catalans entrevistats han estat en Xavi Roca, guia turístic a Manaus (Amazonas), Robert de Paauw, un arquitexte a les faveles de São Paulo, un servidor, sociòleg que treballa amb estadístiques criminals a Recife, Toni Galvany, un traductor a Rio de Janeiro i Xavi Gamez, el “chef catalão” que  atengué Pep Guardiola en el seu restaurant a Porto Alegre.

Podeu escoltar les cinc entrevistes en aquest enllaç de Catalunya Ràdio.

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 12 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Catalunya participa en un dels mundials de futbol de carrer al Brasil

Deixa un comentari
300 joves de tots els continents estan disputant a São Paulo, Brasil el Mundial de Futbol de carrer (futebol de rua), per a mostrar que un altre futbol és possible. I un grapat de joves catalans estan representant el nostre país i disputant el títol mundial junt amb altres 19 seleccions, tal com Estats Units, Alemània, Sudàfrica, Israel, Brasil, Argentina, Uruguay, Ecuador, Costa Rica, Filipinas, Ghana, Sierra Leona, entre d’altres.

Es tracta d’un torneig que té com a principis la solidaritat, la cooperació i la inclusió social i que adopta la metodologia del “futbol callejero”, idealitzada per Fabian Ferraro, ex-jugador de futbol argentí. Algunes de les característiques d’aquesta modalitat de competició és que les regles són decidides pels propis atletes, no hi ha arbitres i els nois i noies juguen junts.

Segons els organitzadors, el futbol de carrer o “fútbol callejero“, és una pràctica esportiva i sociopedagòica que busca entendre el futbol com una estratègia per a generar processos comunitaris de transformació i així impulsionar el desenvolupament de liders. Segond Ferraro “sorgí de la necessitat de recuperar el diàleg entre els joves, per a que deixessin d’utilitzar el cos només per a coses negatives. És una forma de promoure un punt de trobada a la comunitat, de recuperar el futbol que sempre varem jugar”.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 9 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Pans & roses (3ª part): Elisabet de Portugal i els deu reis catalano-aragonesos

Deixa un comentari

(llegiu abans la 1ª part i la 2ª part d’aquest apunt)

Segons el llibre “Dones Catalanes Llegendàries”, d’en Joan Soler i Amigó (Farell Ed., 2010), Isabel d’Aragó (o Elisabet de Portugal, com aquí era coneguda) fou una de les heroïnes llegendàries que podem trobar en la història de Catalunya. Elisabet però marxà aviat cap a Portugal, quan tan sols tenia 11 anys, i seria allà on realitzà les grans gestes per les quals fou recordada. De fet, Soler i Amigó tan sols dona constància d’un parell de viatges de la Rainha Santa a Catalunya, ben al final de la seva vida: al 1320, on visqué un temps al monestir de Poblet; i al 1325, un cop enviudà, després del qual retornà a Portugal per retirar-se de la vida mundana al monestir de Santa Clara, a Coimbra.

(IMATGE: mapa polític de la Península Ibèrica al 1375)

Val a dir, però, que Elisabet de Portugal (1271 a 1336) tingué una llarga vida, durant la qual s’esdevingué un intens període històric, importantíssim per a la Corona d’Aragó, quan aquesta es consolidà com una potent confederació de regnes medievals a la Mediterrània. I és que Elisabet de Portugal guardà vincle de parentiu amb diversos reis catalano-aragonesos del llinatge dels comtes de Barcelona, essent contemporània de fins a un total de deu reis. Vejem:
Aquesta entrada s'ha publicat en Història el 8 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Pans & roses (2ª part): Isabel d’Aragó i els designis de Portugal

Deixa un comentari

És ben sabut i ressabut que a l’edat mitjana, a les dones se’ls tenia reservat un paper marginal en la vida pública. I les reines no n’eren pas una excepció. En aquest context, és d’elogiar l’empenta i la iniciativa d’Elisabet de Portugal (o Isabel d’Aragó) en els afers de palau d’aquest regne ibèric que involucraven diferents parents directes (marit, fills, néts i nétes) en les pugnes de poder. I és que Elisabet intervingué activament com a mediadora de pau en els assumptes polítics del seu temps, evitant una guerra civil a Portugal i una altra entre Portugal i Castella.

Elisabet, néta de Jaume I i princesa d’Aragó nasqué al 1271, probablement a Saragossa. Al 1282, quan tan sols tenia 11 anys es casà a Barcelona amb en Dionís I de Portugal, de 19 anys, i es convertí en reina consort d’aquest altre regne ibèric. Però les noces no es celebraren fins al 1288.

La seva vocació religiosa contrastava amb la personalitat d’aquest rei que segons sembla era molt culte, però tenia molt poca moral i era molt violent i infidel. Ambtot, respectava i tolerava les activitats filantròpiques de sa muller.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Història el 7 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Pans & roses (1ª part): Què hi fa la néta de Jaume I en un fleca del Brasil?

Deixa un comentari

La “Padaria da Santa Cruz”, fundada al 1959, és una de les fleques més antigues, populars i ben proveides de Recife, a Pernambuco (Brasil). Està situada al carrer que porta el mateix nom, la rua Santa Cruz nº 101, al barri de la Boa Vista. Allà, és possible trobar-hi un enorme fresc, d’uns 3 metres, pintat en una paret, sobre rajoles, que reprodueix una escena medieval.

El fresc mostra una mena de reina santa que s’està dempeus, amb una corona al cap i una aurèola daurada, i que vesteix una toca i un vestit llarg. Està davant d’un grup de captaires malvestits que demanen almoina. Un d’ells, més adelantat, està en posició recollida i de submissió, besant al terra davant la reina. I aquesta fa un gest amb la mà, com si estigués donant-li’s caritat o la seva benedicció. Però el que hi té a la mans i als peus són flors; roses, més concretament. En un segon plà, hi trobem gent del poble, pagesos amb ovelles, al costat de nobles i soldats a cavall que presencien l’escena. Curiosament, l’artista es va prendre la molèstia de representar, al voltant de la reina, al terra, com uns rocs, que bé podrien ser pans. La pintura ve signada, al marge inferior esquerra per L.Domingues, i data del 1967.

Preguntem a la dependenta de quí es tracta aquest enigmàtic personatge i ens confirma que és la “Rainha Santa Isabel de Aragão”: la patrona dels flequers a Portugal. Flequer, de fet, és una de les professions tradicionalment amb major presència de portuguesos al Brasil.

Isabel de Aragão, o Elisabet de Portugal, com és més coneguda a la nostra historiografia, esdevingué reina de Portugal al casar-se amb el mític rei Don Dinis (Dionís), al 1282. Ella era ni més ni menys que la néta de Jaume I, el Conqueridor i filla del fill d’aquest, en Pere II el Gran. Però si Elisabet es guanyà un nom en la història i en la llegenda no ho feu tan sols pel seu llinatge, sino sobretot per mèrits propis.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Història el 4 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

Jordi Savall obrirá el festival MIMO 2014 de música instrumental d’Olinda

Deixa un comentari

Primera autoritat en música antiga al món, el català Jordi Savall està confirmat per a protagonitzar l’obertura del Festival MIMO 2014 a Olinda, Brasil, al proper 4 de setembre. És tracta d’un dels festivals de música instrumental més important del Brasil, amb participacions de renom internacional.

Jordi Savall s’especialitzà en la instrumentació de viola de gamba  instrument semblant al violoncel i que té aquest nom, donat pels italians, per tocar-se enganxat a les cames. El renomat músic igualadí actuarà al Brasil amb un dels famosos conjunts que va crear: lHespèrion XXI. Savall porta més de quatre dècades realitzant presentacions en tots els continents, en 140 concerts a l’any, i és una de les personalitats més versàtils de la seva generació. Ha llançat ja prop de 200 obres amb un repertori que reuneix música medieval, renaixentista, barroca i clàssica. A més de fer llum sobre aquestes joies de la música, Savall ha desenvolupat una intensa tasca com a investigador, traduint innombrables manuscrits d’origen morisca, turca, grega i ibèrica.

Nombrat ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural, el músic ve al Brasil, amb exclusivitat arran de la invitació del festival MIMO, on presentarà el concert “Diàleg de les ànimes“, en que posa en relleu els vincles entre l’Occident i l’Orient. Segons Savall, la música reconstrueix ponts mentals i espirituals devastades per segles de tragèdia, injustícia i fanatisme.

Precisament Savall fou un del catalans il·lustres que apadrinà l’acció a favor del dret a decidir del poble català, anomenada Human Towers for Democracy, que consistí amb l’aixecament de castells en 8 ciutats europees. L’acció fou coordinada per Omnium Cultural i hi participaren nombroses colles castelleres del país. Savall fou el padrí a París i en l’acte, llegí un text en francès. Un altre d’aquests ambaixadors pel dret a decidir fou Pep Guardiola (ho fou a Berlín). Recentment, Guardiola s’ha deixat veure al Brasil, en un restaurant català a la ciutat de Porto Alegre, en ocasió del partit que enfrontà les seleccions d’Argentina i Nigèria, tal i com varem destacar en aquest apunt del bloc Del BrasiL al RavaL.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 2 de juliol de 2014 per gerardviadersauret

El País-Brasil destaca en portada el conflicte urbanístic de #OcupeEstelita a Recife

Deixa un comentari

Dos dies després de que us expliquessim  el conflicte urbanístic a Recife (Pernambuco), en un apunt al bloc Del BrasiL al RavaL, l’edició d’EL PAÍS BRASIL de diumenge ha destacat en primera plana el tema en questió (modestia apart, però és clar que no hi tenim res a veure!). En l’apunt, explicavem que l’artista brasilera Karina Buhr, que actuará avui al Palau de la Música de Barcelona, és una de les veus que s’han mullat a favor del moviment #OcupeEstelita, que s’oposa al projecte inmobiliari (en el seu format actual) que pretén construir 12 torres d’habitatges de 40 pisos cadascuna, al moll d’Estelita, davant l’estuari del riu Pina.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 30 de juny de 2014 per gerardviadersauret

Icona brasilera de la protesta urbana actua al palau de la música de Barcelona

Deixa un comentari

La cantant bahiana Karina Buhr, una de les revelacions de  la música brasilera actual, oferirà amb la seva banda un concert gratuït al Palau de la Música de Barcelona, al proper dilluns, 30 de juny (entrades ja esgotades). Tal i com han anunciat les webs de les revistes BrazilcomZ i TimeOut, Buhr interpretarà cançons dels seus discos ‘Longe de onde’ i ‘Eu menti pra você’. El primer disc fou premiat al “Concurso Nacional 2010 del Natura Musical” i amb el segon, la cantant brasilera aconseguí el reconeixement d”Artista de l’any’ concedit per l’Associació Paulista dels Crítics d’Art (APCA). Ambdos treballs han estat diverses temporades al Top 10 de la revista Rolling Stone.

Però potser el que no es té massa present a casa nostra és que Karina Buhr ha manifestat publicament el seu recolzament al moviment #OcupeEstelita, tornant-se una ícona de la protesta urbana a Recife, a l’Estat de Pernambuco, i per extensió, a tot el Brasil.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 28 de juny de 2014 per gerardviadersauret

PEP GUARDIOLA ES DEIXA VEURE EN RESTAURANT CATALÀ A PORTO ALEGRE – BRASIL

Deixa un comentari

En Pep Guardiola, actual tècnic del Bayern de Munich, es va deixar veure ahir al vespre en um restaurant de cuina catalana, a Porto Alegre, al Sur del Brasil (Estat de Rio Grande do Sul), segons el diari local Correio do Povo. L’esdeveniment era tancat al públic i al voltant del local va haver-hi aglomeració de públic i curiosos, ademés de dotzenes de seguidors argentins.

(Fotografia: Fabiano do Amaral) 

Guardiola estigué a Porto Alegre per a presenciar el partit que enfrontà Argentina i Nigèria, per la tercera ronda de la fase classificatòria del Grup F de la Copa del Món, a l’estadi Arena Beira-Rio. Els argentins venceren per 3 a 2, amb dos gols de l’astre blaugrana Messi. No està descartat doncs, si ha fet tants quilòmetres, que Guardiola allargui la seva estada al Brasil per a presenciar altres partits da la Copa del Món.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 26 de juny de 2014 per gerardviadersauret

CURSOS DE CATALÀ PER A LUSÒFONS ES MULTIPLIQUEN A LA XARXA

Deixa un comentari

Que la independència de Catalunya comportarà avantatges per a la projecció internacional de la llengua catalana, ja ho va anunciar fa un parell d’anys l’escriptor Mathew Tree en aquest vídeo, a la pàgina web del projecte Amb Independència. Avui, a menys de 5 mesos del referèndum del 9-N, aquest prognòstic comença a fer-se cada cop més evident, amb petites però significatives iniciatives. En el cas que ens ocupa, hom pot detectar a la xarxa un augment de l’oferta de cursos de català, presencials o a distància, destinats al públic de parla portuguesa.

A la ciutat de Porto Alegre, al sur del Brasil (Estat de Rio Grande do Sul), l’escola privada ABC Idiomas, que treballa amb l’ensenyament de vuit llengües estrangeres, ha encetat un nou projecte, anomenat ABC Hispânia, destinat a l’ensenyament del català i del basc. Curiosament, a la propaganda s’hi veuen clarament l’estelada  i la ikurriña com a banderes per identificar els respectius idiomes. Vejeu per exemple, la pàgina en que presenten el català.

En el text que justifica perquè estudiar català s’hi diu (en portuguès): “En els últims anys, el domini de l’idioma català ha crescut considerablement en paral·lel a un major prestigi de la llengua. El català és un patrimoni cultural de la regió i la població de Catalunya un fort orgull pel seu idioma. És la novena llengua més parlada a la Unió Europea i, per la importància de la regió en l’àmbit social, acadèmic i econòmic, ha guanyat més importància juntament amb l’espanyol i l’anglès. Parlar català és una gran diferèncial”.

ADREÇA: Av. Borges de Medeiros nº 343 – 7º andar. Porto Alegre – RS (BRASIL)

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua el 25 de juny de 2014 per gerardviadersauret

EL MILLOR I MÉS GRAN SÃO JOÃO DEL MÓN, AL NORDESTE DEL BRASIL

Deixa un comentari
És sabut que la revetlla de Sant Joan és celebra a l’Estat Espanyol practicament només als Països Catalans. Al Brasil, passa una cosa semblant, on la festa és patrimoni quasi exclusiu de la regió del Nordeste. I és que la  noite de São João és la nit més important de l’any al Nordeste, superant en importància fins i tot el carnaval. Poca broma!
El Nordeste és una macro-regió del Brasil, que compta amb prop de 54 milions d’habitants, repartits en 9 estats. Hi predomina la geografia semi-àrida del sertão, que sofreix cíclicament amb sequeres. Per Sant Joan i també per Sant Pere, s’agraeix al cel per l’arribada anual de les plujes al camp.
Fou el primer territori colonitzat pels portuguesos al Brasil, i foren aquests els qui portaren les seves tradicions, entre les quals, la foguera de Sant Joan. En l’imaginari popular, aquesta celebració té tanta rellevància que tot el folcklore, gastronomia i música que porta associada la festa configura el nucli dur de la identitat cultural nordestina. Avui dia, en algunes poblacions la festa de la revetlla s’allarga durant tot el més de juny, quan també s’encenen fogueres per a Sant Antoni i Sant Pere. Són les anomenades també festas juninas.
A diferència de casa nostra, on la revetlla es confón en el temps amb els ritus pagans associats amb el solstici d’estiu, a l’hemisferi sud, la realitat s’inverteix i Sant Joan cau prop del solstici d’hivern, enmig del règim de plujes tropicals, quan les temperatures es tornen una mica més agradables. Ambtot, les fogueres, l’olor de llenya cremada, els cohets i els petards, són el nexe en comú de les celebracions d’aquí i d’allà.
Però la música és el gran diferencial, doncs al Nordeste no hi ha xarangas ni músiques de verbena. La música tradicional en aquesta época de l’any és el Forró, de ritme binari 2×2 però no un qualsevol, sino l’autèntic, el forró pé de serra, en que bandes formades per una sanfona (acordeó diatònic), un triangle i una zabumba (bombo), són suficients per a fer totes les parelles sortir a ballar agafadetes, embalades per les melodies del mític Luiz Gonzaga.
Aquest músic popularitzà l’us de barrets triangulars de cuir entre els músics de forró. Es tracta de barrets de cangaceiros, bandolers que vivien al marge de la llei a l’inici del segle XX, refugiant-se en els mil amagatalls del sertão. El més gran dels cangaceiros, Lampião, és encara avui recordat en innombrables músiques de forró per la seva bravesa i permanent desafiament de les autoritats públiques de l’època.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura el 23 de juny de 2014 per gerardviadersauret