Taiza Brito i Gerard Viader
Quan el president de la FIFA, Joseph Blatter, anuncià al 2007 que el Brasil havia estat triat com a seu de la Copa del Món del 2014, es desfermà una gran eufòria entre la població. En aquell moment, el llavors president Lula ho celebrà destacant que el món tindria l’oportunitat de veure el que el poble brasiler era capaç de fer.
“El futbol per a nosaltres brasilers no és només un esport sinó una autèntica passió” digué, tot assegurant que a partir d’aquella data i fins al 2014 el país es volcaria per a enllestir un dels mundials més grans de la història. En aquell moment, Lula es trobava en la seva segona gestió i gaudia de gran popularitat, amb una alta aprovació del seu govern.
Set anys més tard el Brasil presidit per Dilma Rousseff, successora de Lula, viu moments de tensió amb gran part de la població qüestionant l’enorme dispendi de fons públics realitzat pel govern des de aleshores. Noves protestes estan previstes i prometen sacsejar el país avui, 12 de juny, especialment a São Paulo, on es farà el partit inaugural entre Brasil i Croàcia.
Tant és així que en l’ultim discurs a la televisió nacional, aquest dimarts (10 de juny), la presidenta feu uma crida a la calma, demanant pau als brasilers, tot afirmant que el Brasil ha superat els principals obstacles i està preparat per realitzar la competició.
El Brasil arriba, doncs, a la jornada inaugural de la Copa del Món, amb la població dividida entre dos sentiments: l’alegria i la frustració.
L’alegria ve d’una passió real dels brasilers pel futbol, que se n’orgulleixen d’ostentar cinc títols mundials i de que el país es destaqui entre els majors productors de jugadors del planeta. També pel desig que l’equip conquereixi el sisè títol i, ademés, per l’oportunitat que pugui fer-ho a domicili.
La frustració s’expressa en forma de protestes continues que venen succeint-se des de juny del 2013, quan es realitzava la Copa de les Confederacions, assaig previ de la Copa del Món d’enguany. I es deu al fet que els governants han fet creure a la gent que les inversions assignades pel mundial resoldrien els problemes crònics del país. La frustració s’ha originat en l’ampli espai, l’enorme distància que hi ha entre allò que s’ha promès i allò que realment s’ha fet, s’ha executat.
(més…)