Suposo que a aquestes hores, les despulles d?Enric de Borgonya, primer comte de Portus Cale i origen, des de l?any 1083, de l?actual estat independent de Portugal, es deuen estar removent d?allò més ja què, a un dels seus il·lustres ciutadans de l?actualitat, podríem considerar que se li a anat l?olla. El qui fou Premi
Fa anys que ho vinc dient, comentant, raonant i, fins i tot, intentant de convèncer als meus amics, coneguts o a tot aquell amb qui parlo i la conversa deriva cap a aquestes qüestions. Mai m?agradat la forma de ser ni d?actuar d?aquestes entitats suposadament caritatives i/o altruistes. M?estic referint a les ONG?s, avui en
He arribat a la conclusió, segurament equivocada, es clar!, de que la meva capacitat física i mental per suportar les tertúlies ja s?ha acabat. Fins fa un temps relativament curt era, ho haig de reconèixer, un seguidor raonablement fidel d?algunes de les infinites tertúlies radiofòniques que farceixen els matins de les nostres ràdios. Fins i
Aquesta darrers dies hi ha molta gent remenant la cua i encomanant-se a tots els sants, alarmats perquè a Woody Allen sembla ser que, entre Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, li han atorgat unes subvencions de 1,3 milions d?euros, per contribuir al projecte de pel·lícula sobre la ciutat que té un pressupost d?uns
Encara estic astorat davant de la xarlotada que s?ha muntat, per part d?un multimilionari suïs amb poca feina, de nom Bernard Weber, que s?ha tret de la màniga unes suposades votacions per escollir les noves Set Meravelles del Món que vinguin a substituir a les antigues. Aquesta operació de màrqueting i amb clars interessos turístics
El mòn del motor, pels amics de TV3, comença i acaba amb Fernando Alonso. Com a bon canal televisiu colonitzat pels poders centrals que hi predominen a tots els estaments, estic assistint en aquests moments, a la vergonyosa retransmissió de la cursa de Fórmula 1 de Silverstone i la meva pantalla, haig de reconèixer que
Pot semblar que la meva fixació amb el periodista (?) i pressumpte enfant terrible Manuel Trallero sigui producte d?una mania persecutòria. No. Rés més lluny de la realitat. El que passa és que a aquest individu se li riuen, des de diversos mitjans de comunicació, curiosament tots del Grup Godó, les presumptes gràcies que fa.
Hi ha una expressió utilitzada de manera comuna pels mitjans informatius i, suposo, pels propis executors de la idea que sempre m?ha fet una mica de, no se si dir-ho així, gràcia. Hi potser dic que em fa gràcia per no dir que em fa fàstic. Parlo de l?expressió guerra santa. La pròpia incongruència de
Un cop més, haig de descobrir-me davant d?en Víctor Alexandre. L?ha clavat. Fa uns dies vaig començar a llegir el seu llibre TV3 a traïció (Televisió de Catalunya o d?Espanya?) i haig de dir que, sentint-ho molt, té tota la raó. Televisió de Catalunya, la que abans va ser la nostra, aquella que tots esperàvem
Tenia l?oportunitat de presentar-se a les properes eleccions com un senyor. Es podia haver presentat a les anteriors (quan la famosa moció de censura a Joan Laporta) i es va cagar, com els mateixos promotors de la moció. Podia haver estat calladet una temporada, com ho va estar quan varem guanyar la Lliga i la
No és un crack ni va venir com a tal. No ha fet mai declaracions explosives ni ha parlat malament de cap company. Sempre s?ha mantingut en un discret segon pla. Al camp, però, ho ha donat tot. Amb més o menys encert, segons els dies, i com tothom. No ha sortit a la premsa
Ves per on, tothom vol accedir, de la forma que sigui, a la menjadora pública. Ara és el club de basquet del Ricoh Manresa el qui amenaça de renunciar a la seva plaça a l?ACB si la Generalitat de Catalunya no afluixa la mosca i els hi deixa anar un bon munt de diners. Diners
Defensar el català a Catalunya no és fàcil. Defensar el català al País Valencià es complicat a base de bé. Ara, defensar el català a la Franja de Ponent és francament difícil i, fins i tot, pot arribar a convertir-se en esport de risc. Per això, avui, voldria dedicar aquest modest escrit meu de (gairebé)
Avui he recordat un remei que em va ensenyar un veí, quan jo era molt jove, que serveix per quan estàs fins els pebrots d?alguna cosa, quan tens la moral a l?alçada de les sabates o quan vols oblidar-te d?aquest món miserable que ens envolta. El remei és diu música… Més concretament, música hawaiana. Cliqueu,