GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
L’ALTRA VERITAT INCÒMODA
Fa anys que ho
vinc dient, comentant, raonant i, fins i tot, intentant de convèncer als meus
amics, coneguts o a tot aquell amb qui parlo i la conversa deriva cap a
aquestes qüestions.
Mai m?agradat la
forma de ser ni d?actuar d?aquestes entitats suposadament caritatives i/o altruistes.
M?estic referint
a les ONG?s, avui en dia tant d?actualitat desgraciadament.
Amb el perill de
quedar-me sol amb la meva modesta opinió, sempre he intentat fer veure als meus
interlocutors, diferents en cada moment i espai, de la gran mentida d?aquestes
entitats. He intentat fer-los-hi veure que aquestes, regides de manera vertical
de dalt a baix, han anat perdent de manera accelerada, les bones idees i propòsits
que en un principi van animar la seva constitució.
Tenim,
desgraciadament, exemples recents de com a través d?aquestes organitzacions s?ha
fet rica més d?una persona, a través dels diners donats per ciutadans de bona fe
que creien, sense fer-se cap mena de pregunta prèvia, que la seva contribució
serviria per ajudar a alguna causa justa.
Per bé que, com
queda dit, en l?origen d?aquestes associacions nidava el desig de fer el bé i d?ajudar
als proïsme, a la natura o a la salvació d?animals, per posar uns exemples
collits a l?atzar, amb els anys s?han convertit en veritables multinacionals
que belluguen centenars de milions d?euros i que compten amb nombrós personal de plantilla. Tenen empleats, delegats,
directors de campanyes, responsables de màrqueting, vaja, tot allò de que
gaudeix qualsevol empresa digna de rebre aquest nom, i destinada a guanyar
diners.
Arribats a aquest
punt, es troben que hi ha molts sous per pagar cada fi de mes i, si no rajen
les donacions, les subvencions o les inversions en borsa dels seus actius han
de seguir, de grat o per força, creant conflictes o anunciar desastres que, amb
la gent comuna prèviament adoctrinada en la catàstrofe pels seus tècnics de màrqueting,
afluixin la butxaca que permeti als directors generals, directors de campanya o
directors regionals, fer front a les nòmines
de uns quants mesos més.
Desprès… ja
crearem una nova amenaça per la humanitat i, apa, a seguir mamant del diner
públic i privat.
No vull dir amb això
que el món funcioni de la manera que hauria de funcionar però, el que si tinc
clar, que governs i ONG?s s?encarreguen de fer córrer el fantasma de la por per
qualsevol afer que tindria una fàcil resolució aconseguint, d?aquesta manera,
el doble objectiu de que la gent vagi per la vida de conscienciada i moderna omplint
les butxaques d?unes entitats anomenades Organitzacions
No Governamentals i que, de pas, deixin en pau les maquinaries veritablement
governamentals per que es dediquin a destruir països incòmodes.
En resum, seria allò
dels arbres i del bosc.
Oi, senyor Al
Gore?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb el teu article, llevat del darrer paràgraf: si us plau, no caiguem en el simplisme de dir que l’objectiu funcional de tot govern democràtic és destruir països incòmodes. Ni és així per naturalesa, ni és així, crec jo, en la realitat.
Afegiria una cosa a la teva descripció -que em sembla molt bona- de les ONGs: no són organitzacions ni democràtiques ni representatives. A qui representen? Per què s’autopengen la medalla de ser la consciència popular? Han estat escollits per algú? És molt més representatiu un parlament d’una democràcia liberal (amb tots els seus defectes) que qualsevol ONG, per lloables que siguin els seus objectius.
Totalment d’acord amb el teu article, llevat del darrer paràgraf: si us plau, no caiguem en el simplisme de dir que l’objectiu funcional de tot govern democràtic és destruir països incòmodes. Ni és així per naturalesa, ni és així, crec jo, en la realitat.
Afegiria una cosa a la teva descripció -que em sembla molt bona- de les ONGs: no són organitzacions ni democràtiques ni representatives. A qui representen? Per què s’autopengen la medalla de ser la consciència popular? Han estat escollits per algú? És molt més representatiu un parlament d’una democràcia liberal (amb tots els seus defectes) que qualsevol ONG, per lloables que siguin els seus objectius.