GRÀCIA 1850

Hi ha una expressió utilitzada de
manera comuna pels mitjans informatius i, suposo, pels propis executors de la
idea que sempre m?ha fet una mica de, no se si dir-ho així, gràcia.

Hi potser dic que em fa gràcia
per no dir que em fa fàstic.

Parlo de l?expressió guerra
santa.

La pròpia incongruència de les
paraules guerra i santa ja fa feredat. Com podem tenir
el valor ?qui sigui, tant se val- d?unir aquests dos conceptes de per si tant
allunyats l?un de l?altre?

Es que ens estem tornant bojos
tots plegats?

No varem tenir prou amb les croades,
la Inquisició,
les guerres entre catòlics i protestants o la Cruzada del
cabdill aquell baixet que ens va portar la guerra a l?any 1936 o les guerres convencionals que encara,
avui, a principis d?un nou segle, hem de seguir parlant de guerres santes i
deixar que les religions privin per damunt dels drets naturals dels homes?

Les religions, totes, son
dolentes per naturalesa ja que, des dels seus principis, només pretenen
adoctrinar una massa desesperada que, agafant-se a qualsevol idea sobrenatural
que no els faci veure la crua realitat, s?afanyen en creure que allà
hi ha una vida o una esperança millor.

No seria més coherent que aquests
adoctrinadors de desesperació s?ocupessin del benestar terrenal abans de
procurar-los-hi el del més enllà?. No seria més correcte atendre les necessitats
materials imprescindibles perquè, desprès, cadascú, amb les espatlles cobertes
escollís si vol o no creure en alguna cosa més i, si es així, en quina?

Una guerra mai pot ser santa.

Una guerra es una barbaritat.

I de moment, no sabem si ser sant
ho és o no. Per això, davant del dubte, no barregem els conceptes.

La única guerra santa és la que
no existeix. Deixem de donar aliment mediàtic als instigadors d?aquestes fal·làcies
i eduquem a la gent i procurem ajudar-los en el seu devenir diari.

Refundem o suprimim organismes
antics i de maquinaria pesada com la
ONU, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (per
citar-ne alguns) i repartim de manera efectiva la riquesa del nostre planeta.

Hi ha per tothom.

I per damunt de tot, refundem,
ajuntem, redecorem o suprimim les religions.

Cap religió mereix que es mati en
el seu nom perquè, si realment existeixen per aquests llimbs celestials,
Mahoma, Déu, Vishnu o qualsevol dels altres deuen estar, a aquestes hores, maleint
allò que sembla que van crear en el seu moment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!