GRÀCIA 1850

Pot semblar que la meva fixació amb el periodista (?) i pressumpte enfant terrible Manuel Trallero sigui
producte d?una mania persecutòria. No. Rés més lluny de la realitat.

El que passa és que a aquest individu se li riuen, des de diversos mitjans
de comunicació, curiosament tots del Grup Godó, les presumptes gràcies que fa.

Tant se val que sigui a Rac1 o a La Vanguardia.

El que si que té una fixació és el senyor Trallero. I la té amb en Miquel
Calçada i Olivella. Amb Mikimoto.

He de dir abans de rés que, si no fos per comprar el DVD de Polònia, mai a la vida se m?ocorreria
comprar un diari tan reaccionari com La Vanguardia però, mira tu, Polònia m?agrada.

Juntament amb aquest diari inclouen
amb el preu una revisteta de televisió, opinions i comentaristes diversos entre
els quals, com queda dit, està el tal Trallero.

Doncs avui, aquest individu de posat desmenjat, somriure prehistòric i
tirants tipus Fraga Iribarne ens ha deixat escrita una perla com aquesta: ?…la gracia que me ha hecho el señor
Mikimoto, quien ha asegurado que los catalanes no tenemos que pedir perdón
constantemente por nuestra forma de ser. Es decir, que el señor Mikimoto
presupone que? hay una forma de ser
catalán? -otros presuponian que
habia una sola forma de ser alemán- y no hay seis millones y pico de ?formas de
ser catalán? sino sólo una, por lo visto la que decide el señor Mikimoto, antes
Calzada, ahora Calçada. Ya puestos a pedir, a lo mejor a los contribuyentes
catalanes nos gustaría saber cuánto nos cuesta su programa, pero a lo mejor eso
no forma parte de ?nuestra forma de ser?…?

Llegint això, les coses que voldria dir s?acumulen de manera terrible al
meu cervell. Algunes d?elles segurament impublicables ni tan sols en un bloc.
Altres, massa, fan que el meu enuig, per no dir emprenyamenta, pugi fins a
nivells còsmics.

Tot i això, intentaré anar per parts.

1)
El señor Mikimoto va catalanitzar el seu
cognom, cosa que l?honora ja que altres que ho podrien fer, com ara els Casanovas (per Casanoves), els Antich (per Antic), els Domenech (per Domènec) o els Cuatrecasas (per Quatrecases) per
citar-ne alguns exemples, segueixen preferint, segurament, lluir els cognoms
que als seus avantpassats els van obligar a canviar els colonitzadors, tal i
com van fer amb els noms de ciutats i viles del nostre país. Per cert, per si
un cas el senyor Trallero llegeix aquest modest bloc, el nostre país és
Catalunya, evidentment.

2)
Comparar
les paraules que posa en boca de Miquel Calçada amb la expressió ?otros presuponian que habia una sola forma
de ser alemán? m?indueix a pensar que ens està tractant de nazis quan, en
realitat, els genocides, humanament i lingüista, han estat els seus amics d?aquí
al costat (per molt que ell s?entesti en dir allò que queda tant bé i está de
moda entre els espanyols, de que ell no creu en els nacionalismes)

3)
Quan
es qüestiona sobre el cost del programa (que no sobre la seva rendibilitat, que
la té) no veig que faci el mateix amb els costos de programes (?) com ara
aquell on la neta del dictador cobrava 80.000 ? per fer veure que ballava. Això,
senyor Trallero, també ho pago jo i, posats a pagar, m?estimo més que sigui per
a un bon programa, en català i de una televisió del meu país.

4)
Per últim,
donar-li la raó a Miquel Calçada i Olivella: Ja n?estem fins els pebrots i ja
ni ha prou d?anar tot el dia amb el cap clot i demanant perdó per ser catalans.

Senyor Trallero: som catalans, n?estem orgullosos i, a més, nosaltres si
que som nacionalistes, independentistes o separatistes, com li agradi més, ja
que, a diferència de vosaltres, encara no tenim estat propi.

Quan el tinguem
ja podrem parlar de tu a tu amb vostès, els no-nacionalistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!