He arribat a la conclusió, segurament equivocada, es clar!, de que la meva
capacitat física i mental per suportar les tertúlies ja s?ha acabat.
Fins fa un temps relativament curt era, ho haig de reconèixer, un seguidor
raonablement fidel d?algunes de les infinites tertúlies radiofòniques que
farceixen els matins de les nostres ràdios. Fins i tot, m?havia aficionat a la d?una
emissora en concret. Amb el temps, però, la meva fidelitat va fer un gir i vaig
començar a sintonitzar diverses emissores en dies escollits de manera aleatòria
i sense cap idea preestablerta.
Aquí…!, aquí va ser on vaig començar a fer-me preguntes que, la majoria
de cops, deixava sense resposta encara que, en el fons, la sospitava.
Posaves l?emissora X del grup Z i, pam… els tertulians A, B i C. Un altre
dia canviaves i t?anaves al dial de la emissora Y de la corporació P, i… pam,
els tertulians A i C, juntament amb en E i el F. Dia següent, emissora Z de la
cadena R i, pam… els tertulians B, F i C, amb el A de reforç.
Teràpia: ho provaré amb la televisió.
Posaves la Seva i, pam… el tertulià B i el E, es barallaven amb el F i el
C.
Conclusions:
1)
Els
tertulians acostumen a ser gairebé sempre, els mateixos.
2)
Sembla
ser que es paga bé, o molt bé, aquesta feina.
3)
El
que avui defensen a l?emissora del grup Z, demà ho critiquen a la de la
corporació P.
4)
Per
arrodonir el seu sou, encara els quedava la tele.
5)
Els
tertulians de plantilla son una plaga
bíblica
6)
Els lobbys, del caire que siguin, adoctrinen
subtilment.
Oi senyor Bassas, senyor Bosch, senyor Cuní, senyor Álvaro, senyor Foix,
senyor Culla, senyor Vallbona, senyor Rodríguez, senyora Rahola…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!