GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
SARAMAGO, EL PROFETA IBÈRIC
Suposo que a aquestes hores, les despulles d?Enric de
Borgonya, primer comte de Portus Cale i
origen, des de l?any 1083, de l?actual estat independent de Portugal, es deuen
estar removent d?allò més ja què, a un dels seus il·lustres ciutadans de l?actualitat, podríem considerar que se li
a anat l?olla.
El qui fou Premi Nobel de Literatura l?any 1998, José
Saramago ha declarat al diari portuguès Diario
de Noticias que ? Não sou profeta, mas Portugal acabará por integrar-se na Espanha?.
Aquest bon home aspira a que el seu país independent,
es converteixi en una regió o província autònoma dins del que ell anomena
Iberia, sense perdre la seva
peculiaritat cultural . Un dels
arguments que utilitza no deixa de ser curiós i l?explica dient que ?Catalunya té la seva pròpia cultura, que és al mateix
temps comú a la resta d’Espanya, tal com la dels bascos i la gallega?. Que la cultura
catalana, o la basca, o la gallega son comunes amb la resta de l?estat espanyol
ja no és que sigui discutible, es una autèntica bajanada. No direm mai que
siguem millor ni pitjors, som, senzillament, diferents. Per molt que opini el
contrari tot un Premi Nobel de literatura.
Llegint aquestes declaracions de
Saramago he arribat a pensar si, aquest antic comunista (i dic antic perquè ja
no en queden), ha estat picat pel
virus que pateixen molts catalans: el de l?auto-odi.
Per fer encara més al·lucinogen el
seu raonament afegeix, sense cap mena de rubor que la península ibèrica "està formada per nacionalitats i, en
alguns casos, de llengües diferents, que més o menys han viscut en pau".
"No deixaríem de parlar portuguès, d’escriure en la nostra llengua i
certament amb deu milions d’habitants, ho tindríem tot per a guanyar en
desenvolupament amb aquest tipus d’aproximació i d’integració territorial,
administrativa i estructural".
Llengües que ?més o menys han viscut en pau??, ?no deixaríem de parlar portuguès??, ?guanyar
en desenvolupament!???
Cregui?m, senyor Saramago, liquidi
els seus deutes amb el fisc de l?estat espanyol i deixis d?aventures
integradores que, per altra banda, rebutgen la majoria immensa de portuguesos.
Quins avantatges tindria, per exemple, per a un habitant d?Oporto el ser
assimilat amb un de Les Hurdes?.
Quant de temps es pensa vostè que
trigarien els espanyols en imposar ?la
tercera hora de castellano? a les escoles de la província autònoma de Portugal?
Quin desenvolupament espera vostè guanyar pertanyent a un estat
centralista i jacobí?
Saramago, Saramago? dediquis a escriure
per a tota aquella gent a qui li agraden els seus llibres i deixi de dir bestieses
que, a la llarga, això acaba passant factura.
Salut i independència!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… que no vols dir que a aquest bon senyor no li ha sobrevingut un atac de demència sènil? A mi em fa patir, eh?
Xic, he viscut a Lisboa dos anys i, desgraciadament, Saramago no fa més que dir allò que molts dels portuguesos (o lisboetes, que són els que conec) senten i opinen. Allò de l’auto-odi està molt estés per aquelles llocs, i la cojuntura no ajuda massa. Arroseguen una crisi econòmica greu des de fa molts anys, de fet amb l’entrada dels 10 nous països a la UE, han passat a estar per darrere de països com Txèquia…. La percepció dels portuguesos és que el seu país no funciona, que les seues classes dirigents són incompetents. I front aquesta situació tenen els cants de sirena del creixement econòmic espanyol. Per tant la resposta més fàcil per als "tugues" és:
a) l’emigració (conec uns quants portuguesos vivint a Gràcia, i teniu una botigueta on es prenen uns bons pastisos de nata 😉 ). Tant gent qualificada (Irlanda, Espanya), com ma d’obra no qualificada (les obres del país estan plenes d’ells). De fet la tercera ciutat amb més portuguesos, després de Lisboa i Porto és París.
b) la integració a l’estat espanyol. "Si els espanyols han pogut fer crèixer el seu país, és millor que manen ells ací, ja que els nostres polítics no aprofiten."
De fet, Saramago ha optat per la primera de les opcions, viu a Lanzarote, si no recorde malament…
La gent més qualificada entenia la situació amb la que es trobarien en cas d’integrar-se a Espanya, sols havia de limitant-me a explicar-los la situació del català al País Valencià. Inclús entenien que els calia un cert nacionalisme (no front a ningú o imperialista, sinò com a orgull per a fer crèixer el seu país). La gent amb menys cultura, sols veu que a Espanya es viu millor i que ells viuen a un país que no funciona.
Allò més curiós de tot açò és que també hi ha un gran nombre de portuguesos que odien Espanya….
Um forte abraço!