GRÀCIA 1850

Aquesta darrers dies hi ha molta gent remenant la cua i encomanant-se a
tots els sants, alarmats perquè a Woody Allen sembla ser que, entre Ajuntament
de Barcelona i Generalitat de Catalunya, li han atorgat unes subvencions de 1,3
milions d?euros, per contribuir al projecte de pel·lícula sobre la ciutat que
té un pressupost d?uns 12 milions.

D?entrada voldria deixar clar que, en principi, el tema de les subvencions
per a gent amb prou recursos em sembla, com a mínim vergonyós i com a màxim,
una presa de pèl.

Dit això, també s?ha de reconèixer que des de certs partits politics,
mitjans de comunicació i per boca de determinats tertulians s?ha vist aquest
gest com una ofensa a la dignitat de la ciutat, per pagar per un film que la
utilitza com a plató o per deixar anar calers públics a un senyor com en Woody
Allen que, segons diuen, ja se?ls guanya bé sense que l?ajudin.

Deixant ben clar el que exposo en el segon paràgraf voldria també, afegir
que si bé aquesta despesa de diner públic podria ser utilitzada en altres
finalitats més caritatives, aquestes
ja disposen, espero, d?un pressupost específic per a elles. Els diners per a la
comentada pel·lícula, provenen de la partida destinada a subvencionar aquestes
activitats lúdiques, cinematogràfiques o com vulgueu dir-li per la qual cosa,
no podem discutir que s?empri en això sinó en a qui es dona els diners.

Sempre hi ha directors novells que xuclen la mamella pública per fer pel·lícules
o obres de teatre que ningú entén i ningú va a veure, pintors que pinten coses
estranyes que demanen diner públic per fer exposicions extravagants i, fins i
tot, grans multinacionals que, amb l?excusa de promocionar la ciutat, s?emporten
un bon tros de pastis per venir aquí a mostrar els seus modelets que ningú,
mai, s?acabarà posant.

També hi ha la espècie, que alguns d?aquests tertulians semblen desconèixer,
de presidents dicharacheros d?associacions
que munten fires d?abril i que, a més d?emportar-se un pessic més que
important, mai se?ls ha qüestionat sobre els seus números ni els balanços de
les seves activitats. Activitats pagades amb diner públic, és clar!

Aquests mateixos tertulians, paradigma de la classe periodística de la
nostra nació, mai s?han encomanat als diables ?al menys, que jo sàpiga- pels
diversos milions en concepte d?ajudes (?) que es van deixant anar cada exercici
a gent com el Pedro Almodóvar, senyor que des de la movida madrilenya fins avui, s?ha sabut envoltar d?amics i coneguts
que li han facilitat el que avui tingui una fortuna més que considerable.

Estic comparant Woody Allen amb Pedro Almodóvar?

No, per Déu!. Aquesta és una de les comparacions que no resistiria la
famosa prova del cotó.

Estic, simplement, constatant que a part d?aquests personatges que es
dediquen a criticar tot el que es fa a casa nostra, els convindria una mica d?autoestima,
una volta pel país d?aquí al costat (si, si, aquest al qual hi col·laborem per
pagar a l?Almodóvar) , i sobre tot, calcular el rendiment mediàtic que dona el
fet de que algú com Allen es deixi caure per casa teva per fer-ne una pel·lícula.

Altra cosa seria el criteri a l?hora d?escollir els actors però, nois, això
son figues d?un altre paner i ho deixarem per un altre dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!