Blocs de VilaWeb

Balandre de vela blanca

Amb el cove dels pensaments, desordenats

per l’aiguat intens de rancúnies i desgavells

que l’hort ha sofert sense cap avís ni tronada prèvia,

m’assec a sentir la fressa assossegada i raonar

amb una mar que és claror.

Per tot davant, un balandre de vela blanca

dibuixa un horitzó despreocupat i esvelt

que gavians i gavines encerclen

en grans vols planats i crits bulliciosos.

Em demanaves com va ser

que la riera es va eixugar i la sínia s’aturés;

no ho puc respondre de cert, ara es fa fosc de seguida

i la solitud que m’envolta em duu a un capvespre

carregat d’estrelles que obren infinits camins d’història.

Amb el murmuri de la nit que s’acosta,

i la flaire de les ombres que l’acompanyen,

frisaré per arribar a casa i apropar-me al foc,

que manté el caliu de l’indret que sempre m’acull.

A fora, un cel simfònic

amb milers de perles lluminoses,

farà benèfica l’espera en la fosca

que ha oblidat tants mots,

fins que, de bell nou,

neixi, en el convenciment, l’aurora.