15 de desembre de 2023
0 comentaris

Trenta sis

Trenta sis. 
A banda i banda del bosc,
lletjor, crits d’odi encenien flames a la sureda,

Amb forques i fusells esquinçaven
les banderes que onejaven
òrfenes, a la clariana.
Tot és confús encara el 24,
fins el meu nom que tremola nu
damunt el marbre de la freda cuina
que els meus pares van deixar perdre.
Al bell mig, l’assossec i la calma,
sempre són devorats pels toscos barrets
negres que cobreixen els cervells.
El bell mig, sempre és camp de sang.
Desembre 23

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!