Una llarga tarda tèrbola
Si la fidelitat al fill
que estimes absolutament i amb difícil harmonia,
et situa en un lloc desconegut
doncs l’actitud, sempre neta i vivaç,
ha esdevingut una estranyesa,
i la llengua comuna que parlàveu,
directe i sentida, ha arribat a tèrbola i confusa,
és llavors que amb tot el convenciment
que ets capaç de fermar, amb colpidora i dolguda raó,
t’exigeixis el silenci i la desaparició d’allà on,
de fet, ja no hi ets i ho acceptis per a consolidar,
sense recances, un equilibri íntim malmès per la
desconfiança que acompanya
les experiències viscudes.
Temps a venir, hi haurà una trencadissa
en fer-se palès, que el feixuc esforç
ha estat debades i tu mateix, no en saps fer més.
És llavors quan la soledat és un bàlsam i el camí, el sentit.
Vaig escriure això tal dia com avui fa 2 anys:
L’he refet i titulat
21 de novembre de 2021 i 20 de novembre del 2023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!