Estiuet de Sant Martí
Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents,
d’aquests monòlegs plens de raons i d’imatges
que flueixen en tu mateix com el rierol nascut
a la font inacabable d’un estiu ja passat.
Tresquem per les roques que lentament han
rodolat al fons de la vall i alcem la mirada
al que queda de dia, abans que l’ocàs del vespre
no ens embolcalli amb lànguides paraules de desconsol.
Obrim la boca i proclamem amb impaciència
que tot el temps és ara,
que tota esperança és present,
que ja som al temps de la sega.
El que no tenim, mai més no serà nostre.
Llavors, donat el cas, obrim les finestres i
deixem-nos seduir per la flaire del sofregit
que sobreïx pel celobert
i que de manera magistral, elabora
la cuina del segon pis lluny de la faramalla,
i que ens trasbalsi els sentits.
Novembre 2023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!