Simfonia sorda
Ha passat el febrer, amb les tardes cada cop més estretes.
El març, llueix una trista llum de fi d’hivern i ens acompanya
d’esma. Fereix la seva indiferència i ens deixa absorts en el plany,
res de nou més enllà del silenci, cap sorpresa amb les abraçades
del retorn de la primavera. La vella sentor de la florida de per tot,
t’identifica i t’anomena, lliri groc, narcís, tulipa, viola, pensament
i faig camí cap a la corominola que hi havia darrera el mas enrunat
i allà, només hi trobo el record fonedís del teu bloc en blanc mostrant-me
un poema inexistent i la teva mirada plena de mans amb flaire de sabó.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!