Sort que existeix l’Assemblea
Dedicat als secretaris nacionals que acaben mandat a l’ANC
Començo amb tres tesis sobre la importància de l’Assemblea Nacional Catalana:
- Sense l’Assemblea no hi hauria hagut referèndum.
- Sense l’Assemblea no hauríem guanyat el 21D.
- Sense l’Assemblea no tindrem independència efectiva
Defensaré aquestes tres tesis a peu i a cavall, on sigui i davant de qui sigui. Avui, que no vull allargar-me, sols donaré un argument per cada una: [1] l’Assemblea va ser la primera a posar el referèndum a l’agenda política (consulta als socis de juliol de 2016) i l’hi va mantenir, superant totes les pressions, algunes des de dins l’independentisme mateix, fins al final; [2] les concentracions als carrers pels presos polítics, la manifestació unitària Omplim Brussel·les i la campanya groga van resultar determinants per mobilitzar el nostre electorat i guanyar el 21D contra pronòstic, en un moment de to molt baix, a causa de la repressió, dels nostres polítics, i [3] l’Assemblea manté la seva posició inamovible des del 31 d’octubre, per la restitució del Govern legítim i la construcció de la República, i és una garantia que la gent no afluixarem. (Hi ha una explicació més detallada del punt [2], la reacció de l’Assemblea davant el cop d’estat del 155, dins de l’apunt “Sense treva”.)
Els darrers quaranta dies, des de la investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener, s’han fet llargs. Impaciència, desconcert, atonia –semblen difícils d’evitar… Per sort, l’Assemblea Nacional Catalana és una organització molt resistent. Exhaurit el Full de ruta de l’any 2017 amb la Declaració d’independència, al novembre ja es va començar a bellugar i ha pogut fixar el nou mandat dels socis en el Full de ruta 2018, elaborat amb una alta participació en els debats (s’hi van transaccionar i incorporar gairebé set-centes esmenes). Sabem cap a on anem! I ara, amb les properes eleccions, la renovació del Secretariat Nacional respecte al març de 2016 serà absoluta, i molt intensa respecte al Secretariat Nacional sortint –els estatuts no permeten que cap secretari nacional superi els dos mandats. Hi entrarà gent amb esperit crític, plantejaments heterogenis, rics d’experiències i amb moltes ganes de fer feina. Com en una bona poda, la regeneració està assegurada.
La força de l’Assemblea és la seva gent. Ho vaig constatar un cop més, de primera mà, a l’assemblea extraordinària que va organitzar dimecres Sants-Montjuïc per la Independència per decidir si avalaven quatre possibles candidats al Secretariat Nacional, amb preguntes incisives i exigents dels socis. Érem quatre persones prou diferents, amb punts de vista que puc imaginar discrepants si tots quatre sortíssim elegits, però amb capacitat de tenir discurs propi i a la vegada amb prou experiència per saber treballar plegats. Hem de desitjar una alta participació dels socis en les eleccions del 17 de març i que en surti un Secretariat Nacional amb candidats de trajectòria sòlida i independent.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea haurà recuperat la seva màxima energia abans de la Setmana Santa, a partir del 24 de març, amb 77 membres electes i nou equip en els seus quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. Mentrestant, és l’Assemblea Nacional Catalana, de manera significativa (com el 13 de novembre de 2016, aleshores per impulsar el referèndum), qui convoca aquest diumenge 11 de març una manifestació per la República Catalana. La manifestació “República ara!” té un lema inequívoc, transversal, coherent amb els resultats del referèndum que vam guanyar l’1 d’octubre i vam ratificar en condicions molt adverses el 21 de desembre. A l’escenari, hi parlaran persones que se l’han jugada per la República, des dels CDR, des de les ADIC, des d’un taller mecànic o des del voluntariat de la mateixa Assemblea. “República ara!” ens uneix com a ciutadania, enllà de partits polítics i candidatures i organitzacions. És un clam per persistir en la mobilització no violenta, democràtica, la mobilització que farà efectiva la República Catalana!
