La bellesa democràtica dels avals territorials

Ahir dilluns al vespre, 2 de maig, era el darrer dia per convocar assemblea territorial per avalar els candidats al Secretariat Nacional de l’Assemblea en les eleccions del dissabte 14 de maig. Sants-Montjuïc per la Independència es va reunir al veterà Centre Social de Sants, avançant la seva assemblea mensual. Avui dimarts és el darrer dia per presentar les candidatures, que seran definitives el dissabte 7 de maig.

La nostra assemblea va ser conduïda amb sobrietat pels dos darrers excoordinadors, Francesc Mercader i Joan Mollà. Van informar del mecanisme i la finalitat de la votació, i del seu origen en les esmenes aprovades en l’assemblea general ordinària de Manresa. Van exposar breument els mèrits de les quatre persones que havien demanat l’aval a Sants-Montjuïc per la Independència. Dels quatre possibles candidats, n’hi havia tres que assistíem a l’assemblea: Ricard Pons, Anna Pérez Mir i jo mateix. Ens vam alçar, vam explicar en poques paraules el que havíem fet el darrer any i per què ens presentàvem al Secretariat Nacional.

Com a Manresa, l’urna va córrer per la sala fins que va haver votat tothom. La condició de membre de ple dret dels assistents havia estat comprovada a l’inici de l’assemblea, a l’entrada, i cadascú havia rebut una papereta amb els quatre noms. Anna Pérez Mir, membre del Secretariat Nacional i coordinadora de Sectorials de l’Assemblea, que no treballa normalment a l’assemblea territorial de Sants-Montjuïc, va poder exposar la seva feina, i aclarir detalls. Anna Pérez va ser avalada gairebé per unanimitat, com Ricard Pons i jo mateix. La candidata que no va assistir al Centre Social de Sants no va obtenir l’aval –sembla que l’ha obtingut en una altra assemblea territorial, on sí que la seva feina era coneguda.

Sense impedir que persones amb una coneguda trajectòria pública a favor de l’independentisme obtinguin el vistiplau d’una assemblea territorial, la virtut dels avals territorials és dificultar l’accés directe al Secretariat Nacional a persones que no han estat fent feina de carrer, a les parades informatives, en l’organització d’actes o de l’Onze de Setembre. L’ambient del Centre Social de Sants va ser càlid, un exercici de qualitat democràtica reforçada, amb la bellesa de les decisions preses i assumides des del compromís ètic diari.

Parades i actes per informar els veïns, després del 1975, moblització d'ahir com ara

Parades i actes per informar els veïns, després del 1975, moblització d’ahir com ara

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La bellesa democràtica dels avals territorials

  1. Ricard Pons diu:

    Molt bon comentari, exercici de democràcia

  2. Aquest País és on és, a punt per fer el salt endavant, gràcies a aquesta llarga tradició de ciutadania implicada, reivindicativa i responsable, que no li fa cap por dedicar el seu temps generosament a les causes justes. Ho tenim a tocar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*