Recursos renovables. L’aposta per la sostenibilitat

19 d’octubre 2008. I ja en van trenta-quatre!
Ja hi torno a ser. Arriben els llargs vespres de correcció al costat de l’ordinador de casa; amb la selecció musical corresponent… un recull de cançons que em relaxa i se m’endú ben lluny de tant en tant. Els records em fan sentir ben viu.
A partir dels records som capaços d’imaginar tantes coses… Aixó sí que són recursos renovables; no és cert que es regeneren a un ritme superior al seu ritme d’explotació? No és aquesta una aposta per la sostenibilitat? Explotar un recurs tot garantint-ne la seva capacitat de regeneració…
Així hauria de ser la vida. Tothom hauria de ser capaç de regenerar els seus propis records, d’alimentar la memòria de manera constant i permanent però a la vegada ser capaç de recuperar-los i projectar-los de nou. Imaginar noves situacions a partir dels pensaments que ens pogués suggerir una melodia.
Això és el que em passa; això és el que faig.
Vells acords per noves sensacions.

A l’escola m’hi trobo més bé que mai. Aquest ha estat el meu millor inici de curs. La relació amb els companys és cada cop més bona. D’alguna manera les afinitats han anat actuant i he anat configurant els meus propis grups de tertúlia. Parlo amb aquells amb qui m’agrada fer-ho…
Crec que jo mateix projecto una altra imatge; una imatge tal vegada més real i ajustada al meu caràcter, a la meva manera de ser.
“Tu sembles molt tranquil” em diuen. Certament ho sóc. M’agrada ser així. M’agrada observar què passa al meu voltant, com són els que m’envolten, observar els seus gestos, la seva bellesa…
i imaginar, sempre imaginar.