Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
L’H es va quedar callat. Fotut. Enfonsat. Decebut. Amb mitja cara tapada pel coll de samarreta i la mirada perduda en l’horitzó de la tele. A la pantalla, les llàgrimes de Cambiasso només mostraven una ínfima part particular del plor de milions d’argentins a tot el món. I a la cadira d’un bar del barri de Gràcia, l’H tenia per rostre la cara més trista del futbol: la decepció.
Argentins, brasilers i anglesos. Tres de les aficions que viuen més intensament el futbol han plorat amargament aquest cap de setmana i només els que vivim el futbol amb passió sabem com és pateix la derrota. L’aquest any tampoc és un nus a la gola com un puny. És sentir que l’estómac es comprimeix a la mida d’un pèsol i notar com tots els músculs del cos es converteixen en gelatina.
Potser els catalans tenim sort de no jugar la Copa del Mòn. Ens estalviem les decepcions dels que, com els argentins, viuen pendents del Mundial. Quan són petits somien amb aixecar la Copa del Món vestint l’albiceleste i canviarien qualsevol títol de Boca o de River per una victòria mundialista. Nosaltres, en canvi, somiem a jugar al Barça i aixecar algun dia la Champions. I són somnis amb una gran diferència.
L’H estava enfonsat. Igual que jo quan el Barça cau eliminat d’Europa davant del Chelsea, la Juve, el Madrid o el United. Però amb la diferència que jo tinc l’esperança de pensar que al setembre vinent tornarem a estar a línia de sortida per provar-ho de nou. L’H s’haurà d’esperar 4 anys per veure corre la pilota per Sud Africa. I si 3 mesos d’estiu és massa temps sense emocions futboleres no vull pensar quina tortura deuen ser 4 anys sense viure l’equip i la competició que et fa bolcar el cor en cada jugada.
Potser sí que tenim sort de no haver de patir la derrota i, per contra, poder-nos alegrar cada any de la segura desfeta dels nostres veïns. O potser no. Perquè en aquelles coses que toquen directament al cor -com l’amor o el futbol- sempre és millor tenir i perdre que no haver tingut mai res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La vida és sentiment, i això vol dir que cal patir i cal gaudir, però una cosa va lligada a l´altre. Jo vull viure per sentir, no em serveix no tenir per no patir………