Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Si el món estigues regit pel futbol en comptes de l’economia, molts fluxos migratoris canviarien de sentit. Si el món estigues regit pel futbol en comptes de l’economia, jo faria cua per ser argentí. Sí, argentí i no brasiler. La `seleçao’ és, després de l’espanyola, la selecció que més ràbia em fa. I com que crec que no sóc l’únic, passo a redactar un manifest contra Brasil.
Jo, en plenitud de les meves justetes condicions físiques i mentals, declaro solemnement que no m’agrada la selecció de Brasil. Fitxaria a qualsevol dels jugadors que posa al camp (bé, amb alguna excepció del davanter menja-donnuts) però no m’agrada la selecció.
No m’agrada el `jogo bonito’. Perquè 11 malabaristes sobre un camp de gespa no és bon futbol. Perquè m’agrada creure que la bellesa està en el sentit col·lectiu del joc i que mai seran millors 21 bicicletes a una bona jugada de conjunt.
No m’agrada la parafernàlia de la `Torcida’ anant cap al camp de futbol. No m’agrada veure les grades convertides en una rua del Carlinhos Brown. No m’agrada veure que centenars de manolinhos do bombo substitueixen els càntics futboleros per una batucada.
No m’agrada el discurs únic que diu que a tothom ens ha d’agradar Brasil. No m’agrada aquesta versió global de el equipo de todos que ens ven la Nike amb els seus anuncis de filigranes amb una pilota.
No m’agrada Brasil. Vull que Brasil perdi sempre… menys als quarts de final del Mundial d’Alemanya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, jo, també justet de capacitat mental, vull ser el primer en afegir-me al manifest.
Només hi vull afegir un VISCA TOGO i VISCA QUI JUGA CONTRA ESPANYA!!!!!!
Amb Parreira no pot haver-hi mai jogo bonito. Tot una farsa. Si féiem memòria, comprovaríem com al mundial dels Romario i Bebeto el joc de Brasil estava basat en les contres mortíferes. Amb un mig de camp amb Dunga, Mazinho i un altre de defensiu. Enguany, tot i fer servir futbolistes d’atac, de dos partits, no hem tret res a carregador en cap d’ells. A més que els Roberto Carlos, Cafú, Ronaldo i Adriano no estan en forma, trobe massa improvisació, no hi ha una bona predisposició tàctica, ni una forma eficaç d’atacar. És clar que hi poden funcionar, però ara és quan un es dóna compte que sí, que Rijkard és un senyor entrenador. A hores d’ara no sé ja ni amb quina selecció anar…
En absència per eliminació injusta de Togo, Ghana passa a ocupar el primer lloc en la llista de les meves seleccions mundialistes, deixant un reconet especial, com sempre, per Holanda.