Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Estic cansat de sentir el nom de Messi. Com que sembla que no podem viure feliços ni guanyant la Champions, ens dediquem a inflar el globus sobre si Messi marxarà al Madrid. No he escoltat a cap precandidat blanc ensenyar cap paper signat amb Messi, el jugador diu que vol triomfar al Barça i el seu pare -i representant- afirma que el noi es queda. Però el mitjans de Barcelona, dia rere dia, dediquen espai a especular i a posar la por al cos dels barcelonistes.
L’estrella de la fantasmagòrica ‘Operació pesca a Can Barça’ és Messi. Enlloc ha sortit res amb un mínim de cara i ulls que indiqui que Messi pot vestir de blanc l’any que ve però la quantitat de paper i minuts de tele, ràdio que ja hem gastat amb el tema fa feredat. Per contra, l’únic fet objectiu de la possible marxa de l’argentí és que calen 150 milions d’euros -més IVA- perquè Messi no jugui de blaugrana la propera temporada. Això, en el mercat futbolístic recent, és l’equivalent a pagar per un noi de 19 anys el que costen 5 Rooneys, 5,5 Ronaldinhos o 7,5 Decos.
Sempre m’ha costat d’entendre el malaltís pessimisme culer. Hem guanyat Lliga i Champions i tenim, segurament, el millor equip de la història del club però, en comptes de viure un estiu tranquil i treure pit metre passegem per la platja, ens dedicarem a patir cada vegada que Messi la rompa al Mundial.
Jo passo de patir. Gaudiré del Mundial animant a Togo i bavejant amb les jugades de Ronaldinho, Messi, Deco, Xavi o Marquez mentre penso que jo els veuré jugar junts cada diumenge. Fins que no surti algun merengue i prometi pagar la quota de tots els socis si no s’emporta a Messi al Madrid jo no em faré caqueta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa molt temps que no compro cap diari esportiu, i escolto algun programa de ràdio, sempre amb molta prevenció. Hi ha mooooolts "periodistes esportius" que han de viure d’axiò. Han de fer bullir l’olla com podem i quan no hi ha notícies les inventen. Només cal veure els "rondos" televisius i similiars: foten pena, els convidats que hi ha.
La informació esportiva a casa nostra és demencial, amb poques excepcions, però en tenen la culpa els que compren els diaris i escolten les ràdios.
No crec que el soci del Barça tingui aquesta por malaltissa que dius. El problema és la punyetera premsa esportiva que no sap fer altra cosa que inventar-se pel.lícules de mal guió. Ni el gran Basté se’n sap sortir…