Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
La meva primera reacció després de patir el 4-0 d’Espanya a Ucraïna va ser la de baixar al super per comprar-me un paquet de dodotis. Però quan he vist les portades dels diaris espanyols i he escoltat a periodistes i tertulians inflar l’eufòria que fins ara reprimien, he decidit deixar els bolquers i gastar-me els calés en una ampolla de cava.
Mundial sense futbol
Ja han jugat tots els equips del campionat i s’ha vist ben poc futbol. Tinc la sensació que els jugadors han arribat carregadíssims de partits entre lligues, champions, copes, uefas, amistosos i patxangues. Els que més corren -gairebé els únics- són els de Trinitat i Tobago, Korea, Togo i similars. La resta, els Lampard, Robben, Ronaldo, etc. tinc la sensació que, o volen i no poden, o preferirien estar sota el cocoter d’una platja de la polinèsia.
Patriotisme Osborne
Veure portades com les de El Mundo on diu que la victòria d’Espanya per 4-0 ha desfermat una onada de patriotisme arreu de la pell de brau -ull, en teoria el titular era una notícia i no una opinió- o escoltar lectures sobre si la victòria és la d’una "España plural" (sic.) o la de l’Espanya única i eterna, m’han portat a la reflexió:
- Dubto que a cap altre país tinguin aquests debats existencials cada cop que guanya o perd la seva selecció.
- Em sembla lògic que els espanyols estiguin contents quan guanya el seu equip. A mi em passaria el mateix.
- La realitat és que a Catalunya, el partit va tenir 10 punts menys d’audiència que a la resta de l’Estat. Ah! I que consti que jo vaig veure el partit i no precisament per animar a Espanya.
Togo a vuitens i el Mundial per Itàlia
Togo va perdre. Mala llet. A l’inici de la segona part ens van expulsar un jugador i amb 10 homes no vam poder contrarestar l’atac de Corea, la quarta millor selecció del món si tenim en compte el darrer Mundial. Però no perdo l’esperança de veure Togo a vuitens donat el patètic espectacle que van oferir França i Suïssa. Tot és possible.
El que tinc clar és que la campiona serà Itàlia. Amb el mític catenaggio de sempre, van fer un munt d’ocasions de gol a Ghana. Poden jugar a tocar-la amb Pirlo i Totti o a repartir puntades si li treuen el morrió a Gattuso. S’accepten apostes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em va agradar molt més Itàlia que Brasil. A més, crec que amb Pirlo, Perrota, De Rosi, Toti, Luca Toni i l’altre que no me’n recorde ara no és fer catenaccio. També m’han agradat els últims 20 minuts d’Alemanya contra Polònia. El Mundial en aquesta primera fase sembla la UEFA: totalment descafeinada. D’Espanya no se’n poden extraure conclusions. Bé, sí, que Puyol, Xavi i Villa són la columna. Ah, i per salut et recomane noveure els esports dels diferents canals de televisió ni comprar la premsa esportiva.