ELS FURTIUS Tan desitjar el capvespre per a alçar el vol després de tot un dia d’espera, arraulit entre el canyar i les aigües somes, i saps que t’esperen els furtius armats amb tots els arguments per a véncer-te. Millor que callis i esperis a l’alba, encara que hagis d’aguantar el
Horitzó de mar Descalç m’endinso en el roquissar de la teva mirada, m’omplo de blaus marins i espero alguna paraula afable del pescador que a l’horitzó feineja sota uns núvols daquarel·la. Et miro incrèdul, mar, sempre em sorprens i encara que ets ben ple, insisteixo tossudament en trobar el lloc buit
Camí de pomeres He sortit a caminar ben d’hora, quan encara a la muntanya gran es tenyeix de rosa la pineda. Començava un matí fruitós ara que els blats espiguen i els verds recullen la seva esplèndida llum, fins que la tardor clement els cridi de nou. S’esplaiaven els falciots
Adolescència Tant d’empènyer, tant d’insistir, en recórrer de pressa la vall per a assolir els cims, que oblidàrem els banys als gorgs i collir maduixes als marges jolius. Pensàvem, que el temps no existia, que l’energia dels nostres braços tot ho abastava. Ens repetíem -un i altre cop- les mateixes
Passeig Encetarem els camins madurs que sempre defugíem. Deixarem enrere les garlandes de flors que teixírem a les nits de dansa i de vi, llançarem la bossa plena de records i de nostàlgia, al barranc pregon dels destorbs. Caminarem a poc a poc entre els marges florits, flairosos, amples i definitius.
Finals de setembre Un mar massa ocupat en ell mateix desempallegant-se de l’estiu amb cels encapotats onades insistents i vents esquius d’una tardor covada, no impedeix el desig de romandre abraçats a la platja. És millor la sorra humida encara d’estiu que el silenci imperceptible dels gavians furtius, voleiant la nit.
NIT DE CAÇA De nou alces la veu enfilat al cingle, i plores la caiguda de la tarda. En fer-ho -tant fort- aixeca un vol d’esglais la negra ocellassa , que somnolenta, esperava l’arribada de la nit. Altre cop no podran caçar, passaran tota la fosca , desitjant el silenci
L’esperit del paper He mirat un altre cop, darrere els fulls que escric, i sempre t’hi trobo. Sojornes altívament entre lletres i frases disposades en aparent ritme i convincents significats. Em mires i vigiles en cada nou mot que hi escric, saps de cert, on rau la línia d’allò possible, i allò
Atenea Mentre debatíem els límits del nostre desig cert, -amor- la flama de la llàntia cremava el sagrat oli que Atenea ens va fer a mans sense condicions. Un silenci opac malda per a omplir tots el buits que descuidem . Tota una vida és una tarda d’hivern. Febrer
Aiguabarreig D’amagat, amb vida pròpia, es troben les nostres mans i ens omplim de mirada i la llangor que l’absència ha sembrat, enrogeix ara i és emoció al rostre, i reflecteix tota una plenitud en una dolcíssima tremolor als llavis. Clavats al terra, trasbalsats per la bellesa immediata tot és desig.
Em prens Algunes tardes entres a la meva vida, t’he de confessar que les espero encara que mai no sé com ho faràs. Puc estar prenent el sol al jardí de l’envelliment o passejant devers la posta prometedora després d’un matí musical, mai no ho sé però entres sense trucar enllaces
L’alzinar de la font He sortit a caminar, a voltar camins de matinada, encara amb l’albada a mig fer i lladrucs dels gossos lligats al pati del llenyataire. Navegava sense ormeigs, confiava en el meu instint de mariner de camins de tardor o d’aigües somes de petits mars amagats, abastament navegats,
Ermàs Els erms, senyoregen l’hivern. Bé ho sembla. Però, són portadors de la punyent energia de la vida, del càlid mantell que engendrarà la primavera. Amb la mort inclosa. Febrer 2017
Darrere l’hort, cap el tard Tu formes part de la meva soledat, a la casa de les hores, compartim el silenci creixent del perfum que em deixaren el teus braços i que retinc amb una falsa memòria fatigada. Ens mentim com només els enamorats poden fer-ho, i suportem aquesta set que
Marges florits Ha aparegut un matí radiant alenat per un gregal de primavera fresquet i humit com un pensament adolescent. Per tot, esclaten els marges amb els colors que han gestat en la quietud de l’hivern, tremolen els borrallons i les fulles incipients que ens mostren, tímidament, als arbres encara nus i