Herència Mai no et rendeixis, no esborris les paraules que vas aprendre dels avis, tot reprèn el sentit un dia que creiem inaccessible quan palpem, flairem, pesem , mirem, encetem, ensaquem o badem. Elles seran, les que, un dia a venir, et permetran destriar entre els boscos carregats de glans els
Agost groc Entra una tarda tranquil.la d’agost groc que ens estiueja la mirada, i d’esma, ens aboca a la platja per a submergir-nos en l’aigua de cristall dels meus somnis. Jo , vull allunyar-me d’aquest silenci que m’espera, -sinuós i constant- i redreço el meu camí passejat cap l’ombra del vell
L’escala A tocar el silenci, deturem-nos un moment en el darrer replà, abans d’entrar en la memòria, que ens segueix com un mosaic de trencadís. Toca amb les mans tot aquest empedrat de minúsculs miralls, no són més que una espiral de fum on hi han niat peixos i hi neixen
L’estel M’agrada de fer volar l’estel a la mota del riu, quan la tarda es dissolt entre celatges rogencs. S’enlaira juganer , -missatger del meu anhel- i reclama espai als gavians que astorats, miren de sobrevolar-lo. És llavors que em demana més fil i em tiba de les mans en una
Cercles L’estiu, enyorada calidesa a la pell dels geners crus amb malànima, de sobte esdevé, amb tanta potència insistent, desig de geners. Mai no recordem prou bé, perquè el passat, -allò viscut- és evanescent, com un vers d’aigua. Juny 2017
Vol en cercles Com més s’enlaira l’àliga en vol planat, dibuixant espirals litúrgiques sobre el seu domini, més s’atansa a allò possible. Tots els punts mòbils li pertanyen, i els fèrtils paisatges estàtics, són la seva nau. Ingràvida, bat les ales, -ormeig mític – i feneix l’atzur en dues meitats idèntiques,
El granet arròs que em demanes El camí blanc, clar, dens i net del viatge necessita de totes les continuïtats, ell conformarà la gran cúpula on rau la caravel.la dels impulsos vitals, la nostra vida. Cada baula el fa possible, de l’abraçada més encesa, fins el petit gra d’arròs capaç d’unir el
Alè Tot el mar hi cap en una mirada blava, i tot l’univers de l’anar i venir de les onades escumoses perseverants i blanques, en els pètals d’una rosella. Tot plegat, és una besada. Juny 2017
Roques Amb ulls de fred contemplo des del camí de matinada com el rou ha cobert les roques més esquerpes i les soques més rebels de l’alzinar, i com romanen callades, quasi vergonyoses, tot esperant l’hora de sol, que les tornarà – altre cop- feréstegues. No tots el matins passa, només els
Corria davant meu Corria davant meu la tarda i no la podia atrapar. Braços estesos, abraçava el seu rebuf, i encara gràcies. Octubre 2016
A tocar Hi ha un món prodigiós ocult darrere de camins d’essències de color safrà i flaire de fenc madurat, lluminós com cristalls de roca. Un món on els abismes de parets verticals són clements, amb límits oberts i escales lleugeres pujades pacientment per cargols que a cada graó, enceten un altre
Falenes Aquestes papallones nocturnes que voleien matusseres en òrbites estèrils al voltant impertèrrit del llum del jardí, malgrat la seva insistència, mai no seran llum. No és aquest el secret d’esdevenir lluerna, cal néixer de l’ou concret, ser covat adequadament i restar eruga sense cap més ambició que arribar a ser
Cançó muda Quan arribis a dalt del revolt, atura’t i seu, al banc de la miranda. No comencis a criticar l’avenç del formigó i espera -amb calmada respiració- la fosa que els colors del capaltard, lliuraran a les farigoles i romanins. Nosaltres, som els hereus de llurs perfums. Juliol 2010-Agost 2016-
Camí de casa En tornar pel camí de la font, s’han encès les nuvolades que un garbí malhumorat ha encimbellat a la serra de ponent. Camino, coronat de vermells, blaus i grisos, cap a la casa del capvespre. Sentir les granotes a la llunyania de la riera, veure els falciots omplir el celatge
La dama negra. No és cap sorpresa, tots ho sabem: la mort jeu al costat nostre, cada nit. Sempre té raó. Mentre, tu i jo, entonem cançons i ballem, estimem les nostres ments i els cossos sinuosos, plens de luxúria plaent. La vida ens riu, i amb ella, la vella dama negra, sempre