Cançó de mitja tarda Vine, omple el buit d’aquest hivern amb els teus llavis d’espígol. Vine, abraça’m amb un silenci dens fins ben entrada l’alba. Vine, cobrim-nos amb el mantell de la nit estelada, i quiets com roques nues esperem la rosada. Vine, ajuda’m a imaginar com aturem el
A tocar Hi ha un món prodigiós ocult darrere de camins d’essències de color safrà i flaire de fenc madurat, lluminós com cristalls de roca. Un món on els abismes de parets verticals són clements, amb límits oberts i escales lleugeres pujades pacientment per cargols que a cada graó, enceten un altre
Estiueig vc Sóc un estiuejant solcuit en la breu platja de les tardes grogues, d’un agost llarg com una vida. De bon matí passada l’alba, amb compte em despullaré i em presentaré davant el temps perdut per a suportar la seva riota. No li preguntaré res, ja sé que no té
Falenes Aquestes papallones nocturnes que voleien matusseres en òrbites estèrils al voltant impertèrrit del llum del jardí, malgrat la seva insistència, mai no seran llum. No és aquest el secret d’esdevenir lluerna, cal néixer de l’ou concret, ser covat adequadament i restar eruga sense cap més ambició que arribar a ser
Segon dia Ahir vam tenir un dia rodó, un dia ple de coses que abillaven tantes hores de fullaraca. Un matí de plata transparent, amb crits del cucut que acosta l’estiu, i userdes dallades amb flaires de paller. La mainada, amb fressa estovava la pilota a la plaça, i les dones