L’esperit del paper
He mirat un altre cop,
darrere els fulls que escric,
i sempre t’hi trobo.
Sojornes altívament
entre lletres i frases disposades
en aparent ritme
i convincents significats.
Em mires i vigiles
en cada nou mot que hi escric,
saps de cert, on rau la línia
d’allò possible,
i allò desitjable,
i menystens tota la resta
amb un despit humiliant.
Perquè no he sabut
trobar encara la raó
de tot allò que estimo,
entre el que és
i entre el que sé.
Gener 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!