NIT DE CAÇA
De nou alces la veu
enfilat al cingle,
i plores la caiguda de la tarda.
En fer-ho
-tant fort-
aixeca un vol d’esglais
la negra ocellassa ,
que somnolenta,
esperava l’arribada de la nit.
Altre cop no podran caçar,
passaran tota la fosca ,
desitjant el silenci
que la teva rancúnia
els nega.
Volaran en estol
fent cercles,
fins l’arribada
de la primera llum,
i amb ella,
s’arreceraran a la roca,
sense cap més àpat,
que el blanc desig
d’una nova nit.
Octubre 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!