Adolescència
Tant d’empènyer,
tant d’insistir,
en recórrer de pressa la vall
per a assolir els cims,
que oblidàrem els banys als gorgs
i collir maduixes als marges jolius.
Pensàvem,
que el temps no existia,
que l’energia dels nostres braços
tot ho abastava.
Ens repetíem
-un i altre cop-
les mateixes coses,
fins a fer-les les nostres realitats.
Ens sabíem únics.
Ara , hem après
que som al temps de les maduixes,
i que dins el gorg,
seguim sent adolescents.
Desembre 2016