“Li he preguntat a la nena com se sentia des que tu no hi ets” (…) I m’ha dit: “Al principi estava espantada perquè em pensava que no veuria tant el pare. Només l’enyoro a l’hora de dormir perquè no fem lluita”. http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
“Hola, em dic Lola i tinc un maldit pensament al cap: no tinc pares “ (…) i m’agradaria que diguéssiu que és normal perquè no tinc mort. Ni vida. És raro però cert”. J. (8 anys) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Ramon Texidó Almasqué. C. Font del Coll, 12. Telèfon 27 48 78. Barcelona (…) RECEPTA Vida honesta s’ha de fer, De Remeis no fer-nos gaires, Anar força al Sol i als aires, I no ALTERAR-SE per res. Menjar poc i pair bé, Exercici i distracció, No tenir mai aprensió, Arreconar algun
Mor un dels més brillants teòlegs de l’alliberament. Tres són els moments més creatius de la seva biografia intel·lectual: el Concili Vaticà II; el diàleg cristià-marxista i el seu compromís amb Amèrica Llatina al llarg dels darrers trenta anys (…) Giulio Girardi, conciencia crítica del catolicismo http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països
Dos quarts d’onze del matí, amb puntualitat britànica, Antoni Castells i Oliveras, prem el timbre de la seu de can Vilaweb, al carrer Ferlandina de Barcelona sûr mer. Vicent Partal i servidor de tots vostès, aturen la conversa que manteníem -en Portal em deia que CCOO de Catalunya s’ha apuntat a “mesvilaweb”, cosa de la
Durant l’any que vaig viure entre Santa Cruz de Tenerife i La Laguna, mentre prestava servei en una Unitat d’Intervenció Immediata de l’Exèrcit de Terra –tot llicenciant-me el 19 de febrer de 1981, dos dies abans del cop d’estat militar, rebel.lió que vaig viure-la a Bilbao (…) Al llarg d’aquell any, i gràcies al contacte
Una cerimònia. Fa uns mesos. Edifici de tall manxesterià. Amb força públic. En un moment determinat, un grup pren comiat. Petons i abraçades. Abraçades i petons. Uns se’n van, altres hi romanen (…) De sobte, una dona molt bruna, prima, espigada, l’abraça i petoneja amb familiaritat. Ell hi respon, a la recíproca. Ha estat una
“Hola, com estàs?”, saluda l’alcalde de Barcelona, tot encaixant amb tots i cada un dels assistents al col·loqui organitzat pel portal. “On em poso?”, conclou abans de seure. Són les 19.10h, amb una demora de 10 minuts som a punt d’iniciar la sessió que s’organitza, amb caràcter mensual sota el títol de “implicats” amb …
Se contó entre los vencedores de la Guerra Civil en la que participó como oficial provisional. No le cegó la victoria ni el tributo de su sangre. Pudo haberse lucrado con el botín consiguiente, pero por lealtad a sus convicciones prefirió alistarse entre los vencidos y padeció persecución por la justicia sin exhibirse jamás como
Mentre l’estiu pren una volada tardoral cada cop més tendra i palesa, les noies en particular ens obsequien amb pantalonets ben cenyits, formosos, de colors vius i distrets i diversos, tot enfundant unes cames terses, afinades, jovenilment pletòriques d’una morenor ostensible i treballada que ens té, a molts, força distrets i encuriosits (…) Al matí,
Nacido en el seno de una familia obrera, su primera formación artística la recibe en la Escuela de Artes y Oficios de Bilbao. A principios de 1950 conoce a Jorge Oteiza quien le acercó al concepto del espacio propio del constructivismo y además le transmitió la visión de la creación artística colectiva, aquella que requiere
Les meves relacions amb el PSAN es concreten a les acaballes dels anys 90 quan evoluciono cap a l’independentisme des d’una posició inequívocament federalista i d’esquerres. Abans hi tenia un diguem-ne lligam de tipus familiar: vull dir que dues persones de la meva família, una a Girona, i l’altre al Bages, varen militar-ne (…) Les
Ex diputado, alcalde y sindicalista, Juan Antonio Romero, demandó una reforma agraria integral. Si en algo coinciden quienes le conocían es en que el ex dirigente comunista Juan Antonio Romero -que falleció el 13 de agosto a causa de un infarto en Sevilla- prefería equivocarse a no seguir sus ideales. Nacido en 1952 en Badolatosa
Negre cafè negre, pren un avi a quarts de 7 del matí. Espessa fumera que puja i es cargola bo i fent giragonses múltiples, esfilagarsades i irreals. Remenament suau però constant amb cullera petita, fa la mà de l’usuari. Petit. Lleument encorbat, amb nas d’aligot i perfil de còrbic l’home, cofoi, es capbussa en el
Just he fet la compra, i transito tot arrossegant el carret cansant com un ruc. En girar a la dreta, el carrer fa una baixada de ca l’ample, d’aquelles que si no pares compte, t’estimbes, i d’aquelles altres que, en bici, només els “muntanyencs” gosen pujar-les sense perdre’n el sentit (…) A mitja baixada, veig