Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Una cerimònia. Fa uns mesos. Edifici de tall manxesterià. Amb força públic. En un moment determinat, un grup pren comiat. Petons i abraçades. Abraçades i petons. Uns se’n van, altres hi romanen (…)
De sobte, una dona molt bruna, prima, espigada, l’abraça i petoneja amb familiaritat. Ell hi respon, a la recíproca. Ha estat una mil·lèsima de segon però d’aquelles que es recorden. La dama hi desapareix com per art d’encanteri.
C’est l’amour?
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!