Durant l’any que vaig viure entre Santa Cruz de Tenerife i La Laguna, mentre prestava servei en una Unitat d’Intervenció Immediata de l’Exèrcit de Terra –tot llicenciant-me el 19 de febrer de 1981, dos dies abans del cop d’estat militar, rebel.lió que vaig viure-la a Bilbao (…)
Al llarg d’aquell any, i gràcies al contacte que tenia amb un company d’armes vinculat al nacionalisme canari –el Sindicat Obrer Canari-SOC, i el Partit d’Unificació Comunista de Canàries-PUCC , escissió esquerrana del PCC, i amb un nucli de joves i dones feministes vinculades a aquesta força, vaig tenir un accés privilegiat a dossiers, articles, i llibres sobre la realitat nacional canària.
Una de les primeres coses que em va sorprendre, van ser unes parets amb grafits implantats amb plantilla, on hi apareixia el cap pelat d’un home madur, cepat. L’home era Juan García Suárez “El Corredera”.
Durant 10 anys, Juan va romandre en un barri de Las Palmas sota identitat falsa, i al llarg d’altres 10 anys ho farà a l’interior de l’illa. Apressat per la Guardia Civil, és sentenciat a morir a través del garrot vil l’octubre de 1959.
L’agitació que demanà la seva llibertat és a la base de la conformació del primer nucli nacionalista canari contemporani: el moviment Canarias Libre.
Ahir escoltant música del conjunt canari “Los Sabandeños”, he vist amb satisfacció aquesta bonica cançó dedicada al “Corredera”.
Serveixi d’homenatge i reconeixement, a totes les persones que varen lluitar contra la dictadura franquista.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!