Pere Meroño

Les meves relacions amb el PSAN es concreten a les acaballes dels anys 90 quan evoluciono cap a l’independentisme des d’una posició inequívocament federalista i d’esquerres. Abans hi tenia un diguem-ne lligam de tipus familiar: vull dir que dues persones de la meva família, una a Girona, i l’altre al Bages, varen militar-ne (…)

Les meves relacions amb el PSAN, doncs, consisteixen a l’assistència a actes del partit (Aplec del Puig, els tradicionals de la vigília i de la pròpia Diada..), i les relacions polítiques en representació del sindicat COS. També sóc subscriptor de la seva revista “Lluita”, de la que en tinc la col·lecció completa.

Reconec el rol passat i present del Partit Socialista d’Alliberament Nacional-PSAN en la refundació de l’independentisme d’esquerres contemporani, i hi simpatitzo amb la seva tasca bo i coincidint amb algunes de les seves posicions polítiques.

El cas és que dic que els senyors del PSAN no s’estimen Meroño perquè m’han catalanitzat el meu cognom. No l’escriuen, no l’han escrit mai, quan m’envien correspondència, “Meroño” –tal com és- sinó “Meronyo”. I la qüestió em fa gràcia. Mai no els hi dit res; l’anècdota m’és simpàtica.

Ara bé, no he volgut catalanitzar el cognom. primer, perquè no és pas un cognom català –és originari de Cantabria, de dos llogarrets –Peñamellera– al peu dels Pics d’Europa, i n’hi ha constància d’alguns Meroños al llarg del segle XIV, quan llavors hi pertanyia al Regne d’Astúries. Per cert que el meu segon cognom, Cadena, també es castellà, de Valladolid.

Així, doncs, tinc dos cognoms castellans i ben castellans –cosa que no em desplau pas, ben al contrari, ja m’està bé. I també m’agrada Castilla, i la seva gesta històrica i nacional, i aquelll país.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!