Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Mentre l’estiu pren una volada tardoral cada cop més tendra i palesa, les noies en particular ens obsequien amb pantalonets ben cenyits, formosos, de colors vius i distrets i diversos, tot enfundant unes cames terses, afinades, jovenilment pletòriques d’una morenor ostensible i treballada que ens té, a molts, força distrets i encuriosits (…)
Al matí, anant cap a la feina, el domini calça curt, l’hegemonia dels shorts, es evident i d’una rotunditat ben fonamentada i eixordadora.
La cosa pren proporcions gairebé monopolístiques entre les teenagers que van a l’institut. Senyoretes que, a banda dels pantalonets tan bufons i formosos, acostumen a dur pentinats enlairats, de volumetria sòlida i vocació gratacelística.
No res, que n’estic ben cofoi de poder fruir de l’espectacle, d’aquest esclat juvenil i femení tan llaminer i estèticament ben d’agrair més encara en temps de maltempsades i malvestats neoliberals de caràcter econòmic i per tant social.
Des d’aquí, vagi per endavant la meva enhorabona a totes les senyoretes i senyores que s’hi han apuntat a aquesta afortunada moda calça curta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!