Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Just he fet la compra, i transito tot arrossegant el carret cansant com un ruc. En girar a la dreta, el carrer fa una baixada de ca l’ample, d’aquelles que si no pares compte, t’estimbes, i d’aquelles altres que, en bici, només els “muntanyencs” gosen pujar-les sense perdre’n el sentit (…)
A mitja baixada, veig un senyor ajagut i el seu fill, ambdós morenets –equatorians?-.
Quan hi falta poc perquè arribi a la seva alçada, el marrec, que no he vist en ma vida –posem-hi dos anys- es palplanta al mig de la vorera, obre braços i cames, i m’etziba, tot fent el milhomes:
. ‘Oye, chico, tu por aquí no pasas’.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Suposo que s’ha d’entendre com un joc de nen (la cosa canviaria amb un paio de 14 o 15 anys o pitjor amb una colla d’adolescents: llavors seria per posar-ho en mans d’aquest gran alcalde que teniu a Badalona i que arreglarà tots els problemes de convivència en un tres i no res).
Però a l’anècdota li falta el final: ¿quina actitud va adoptar l’adult?