Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Negre cafè negre, pren un avi a quarts de 7 del matí. Espessa fumera que puja i es cargola bo i fent giragonses múltiples, esfilagarsades i irreals. Remenament suau però constant amb cullera petita, fa la mà de l’usuari. Petit. Lleument encorbat, amb nas d’aligot i perfil de còrbic l’home, cofoi, es capbussa en el seu món menut (…)
Remena, ensuma, els seus pensaments van i vénen com el fum. Quatre cadires al bell mig d’aquesta vorera ampla, en un carrer llarg i rectilini, es coneix que el primer que obria eixample i eixamplava la vila que esdevindria, anys a venir, barri del cap i casal.
Cafè. Negre. Cabòries. Fum. Felicitat apamada, en dosi homeopàtica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!