D’aquí a quatre setmanes, a la mateixa hora que escric aquestes ratlles, sabrem el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. No sé fins a quin punt sabrem qui presidirà la Generalitat. Ho podrem sospitar, segurament. Però la certesa que garanteix una majoria absoluta no la tindrem. Així, doncs, és molt probable que les
Zapatero s’està treient la careta. El famós tarannà i el sobrenom de Bamby ja queden en l’oblit. Mentre maregen la perdiu amb els pressupostos de l’Estat incomplint el compromís inversor que preveu l’Estatut de Catalunya [I després et diuen català "emprenyat" , La història es repeteix: més peix al cove i Esperant Solbes] i canvien de bàndol
Si algú s’ho hagués proposat, no ho hauria fet millor. El cúmul d’incidències que els últims dies (ahir també, més avaries) han deixat el servei de Rodalies de Renfe a l’alçada del betum té un efecte positiu: ens obre els ulls de la història d’una desinversió anunciada. Dimecres, l’administració catalana per boca del conseller Joaquim Nadal
La grandesa i misèria de l’Estatut entrat en vigor el passat agost és que precisament aquesta: que la història es repeteix, aquí res no canvia i tenim més del mateix. Visca el peix al cove etern! Els catalans han entès el missatge, malgrat dos anys de soroll catalanofòbic i negociació política confusionària. Els boicots i el
Aquest dimarts sabrem quina inversió anuncia l’Estat a Catalunya per al 2007. Després d’un ball de xifres en què no es posaven d’acord els partits entre ells ni amb els empresaris, aquest passat cap de setmana el PSC ha intentat capitalitzar l’assignació del 18,8% de la inversió estatal que correspon a Catalunya en funció del producte interior
A mi, sincerament, la llengua en què es fes el pregó de la Mercè m’importa relativament. El problema no era, per a mi, si parlava en castellà. El problema és que Elvira Lindo és una escriptora com tantíssimes d’altres n’hi ha. A Catalunya d’Elvires Lindos n’hi ha un munt, que, a més, produeixen en la
"Els socialistes estan molt espantats", em comenta un company periodista. Les enquestes dibuixen un escenari poc esperançador per a la candidatura de José Montilla. Aquest dijous El Periódico publicava una enquesta i animava a la mobilització de l’electorat socialista. Onze escons a favor de CiU no són cap broma. Però queda molta precampanya per endavant
Em fa molt de riure, això de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Dia sí dia també a l’estació de Sants hi ha un caos monumental per avaries continuades que deixen milers de viatgers penjats. Quan no són els aiguats són les excavadores que fan obres i punxen allà on no toca. La qüestió és que
Fa dies que vinc advertint del gir republicà cap a tesis partidàries de l’anomenat pacte nacional [Proliferen les veus pel pacte nacional i El gran dilema d’Esquerra… o no]. ERC no podia presentar-se a les eleccions de Tots Sants amb la idea assumida entre l’electorat independentista que el seu vot servirà inevitablement per fer President José Montilla i reeditar el tripartit
Era previsible que el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, exministre socialista convertit en conservador, presentés recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya. El defensor de no sé quin poble (sospito que de l’espanyol) al·lega que l’Estatut trenca l’Espanya de les autonomies i desvertebra l’Estat. Tot i les retallades, l’existència de les quals són conegudes pels catalans [segons l’última
El Racòmetre atorga un diputat més a CiU, en la seva segona entrega setmanal [el pdf, de 5 planes]. Un escó més pels nacionalistes, i un menys pels ecosocialistes respecte l’anterior enquesta. A sis setmanes de les eleccions, i amb totes les prevencions possibles: la federació nacionalista sortiria clarament victoriosa de la cita amb les
En el context estatal, els mitjans de comunicació catalans han gaudit històricament d’un cert prestigi professional. Se’ls ha considerat més asenyats i respectuosos que no pas els seus homòlegs espanyols. N’és un exemple la guerra que mantenen El País i El Mundo. [Iñigo Sáenz de Ugarte al bloc d’Escolar: La lista de bajas de los
Convergència i Unió no s’ha enfonsat en la més absoluta misèria després d’haver perdut el poder. Tot el contrari. Ha sobreviscut amb dignitat la travessa del desert a l’oposició. Una combinació de mèrits propis (unitat interna malgrat les tensions al si de la federació entre convergents i socialcristians, i la culminació d’un relleu en què
Ahir, després de la celebració institucional al Parc de la Ciutadella [Comiat a Maragall], vaig anar al Parlament de Catalunya. La foto correspon al moment en què els comandaments militars a Catalunya entraven -per davant meu- a la cambra que presideix el blocaire Ernest Benach. Una imatge curiosa. Un cop a dins del Parlament, el
La celebració institucional d’aquest Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella s’ha convertit en un comiat al President Pasqual Maragall. La interpretació de Marina Rossell de la sardana Per tu ploro ha estat prou eloqüent. És l’última Diada del President Maragall, i al passeig dels Til·lers es percebia una barreja de sensacions. Marxa un