Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Aquest dimarts sabrem quina inversió anuncia l’Estat a Catalunya per al 2007. Després d’un ball de xifres en què no es posaven d’acord els partits entre ells ni amb els empresaris, aquest passat cap de setmana el PSC ha intentat capitalitzar l’assignació del 18,8% de la inversió estatal que correspon a Catalunya en funció del producte interior brut del Principat, tal i com preveu l’Estatut d’Autonomia. La premsa afí ha anat filtrant les negociacions entre governs, és a dir, entre socialistes espanyols i catalans. Aquí del que es tracta, i ja ho hem entès, és de fer-se la foto novament. Arribava Zapatero a Gavà per donar una empenteta al candidat Montilla, i calia tenir reservat un dels seus habituals regalets electorals. Exhaurits els cartutxos de l’Estatut que aprovés el Parlament i de la cessió del castell de Montjuïc a Barcelona sense condicions -dues promeses que no s’han complert en la literalitat-, Zapatero va fer una finta amb la gestió de l’aeroport del Prat i va permetre que Montilla treiés pit amb la inversió de l’Estat pel 2007. De l’aeroport, res de res: "La Generalitat tindrà una participació decisiva", va dir. Això vol dir que tindrem aeroport per entregues. En canvi, Montilla va afirmar que l’Estat invertirà el 2007 més que els quatre primers anys de governs d’Aznar. I què? Aquí només es tracta de complir escrupolsament l’Estatut, el text pactat entre Zapatero i Mas aquell dissabte a La Moncloa.
La política de filtracions –amb un ham molt sucós: la supressió d’algunes barreres a través de la fórmula del peatge a l’ombra– i el secretisme interessat per facilitar l’apropiació indeguda a favor del PSC ha intentat mantenir un clima d’incertesa i suspens, com si es tractés d’una pel·lícula de Hitchkook. Serà avui, sembla que finalment, quan el vicepresident i ministre d’Economia Solbes (a la foto amb Fernández de la Vega) oferirà les dades d’inversió territorialitzades al Congrés dels Diputats. A veure què diuen. Jo em mantinc a l’expectativa.
Creus de Sant Jordi i sociovergència demoscòpica
Aquest dilluns Maragall, que va fer esperar Zapatero i Montilla una bona estona i després va fotre el camp de Gavà el primer, ha entregat les seves últimes creus de Sant Jordi. Quina creu, la seva. M’expliquen que al Liceu, durant l’entrega, un dels més aplaudits ha estat precisament Roca Junyent, que ha rebut la Creu de Sant Jordi igual que el seu amic de la infància i company de bufet Serra, Narcís. La sociovergència del passat. Caldrà veure si aquesta última tongada de creus és premonitòria.
Diumenge, La Vanguardia ja ensenyava les seves cartes amb la publicació d’una enquesta electoral que –com totes, inclosa la tercera entrega del Racòmetre [pdf, de 5 planes]– situa CiU com a claríssima favorita. Ensenyava les cartes, deia, perquè destacava amb especial èmfasi que el pacte CiU-PSC "cuenta con más partidarios que la reedición del tripartito".
L’enquesta indicava que un 54% dels votats socialistes i un 42% dels nacionalistes aposten per l’acord sociovergent. Un 35% dels nacionalistes i un 41% dels republicans aposten pel pacte nacional. Un 28% dels socialistes, un 40% dels republicans i un 66% d’ecosocialistes són partidaris d’un govern d’esquerres. Només el 12% de nacionalistes prefereix l’acord amb el PP, que és desitjat pel 85% de votants conservadors. Aquestes dades posen de manifest que especialment el votant republicà està dividit: 40% volen tripartit i 41% pacte nacional, mentre un 12% desitgen l’acord CiU-PSC. Però la divisió també existeix entre els votants nacionalistes (42% volen sociovergència i 35% acord nacional) i, en menor mesura, entre els votants socialistes (54% volen pactar amb CiU i 28% un nou tripartit).
Els pactes secrets de La Moncloa
Esquerra, que ha renovat el seu web, a part de crear el propi de Carod, pregunta si l’acord Mas-Zapatero de La Moncloa té clàusules secretes com l’exclusió dels independentistes del Govern. Caldrà esperar. Però és evident, almenys fins ara, que el guió s’ha anat complint a la perfecció: acord PSOE-CiU per aprovar l’Estatut retallat, ruptura del tripartit català d’esquerres, avançament electoral, precipitada retirada política de Maragall i el seu relleu per Montilla. N’hi haurà més?
El (maleït) cara a cara entre Mas i Montilla
Els estrategs nacionalistes i socialistes, és a dir, els Madís i els Zaragozas de Còrsega i Nacaragua, no paren amb el famós debat televisiu entre els caps de llista de CiU i del PSC, els senyors Mas i Montilla. Una mica d’intriga va bé, però el culebrot em comença a cansar. Ara sembla que els papers s’hagin intercanviat. Madí-Mas el demanava amb insistència fa setmanes a Zaragoza-Montilla, que es feien els bojos. Les enquestes, totes les que s’han fet públiques, com a mínim, presenten CiU favorita i el PSC aspirant. Així les coses, doncs, qui té més ganes de buscar el cos a cos ara seria Montilla i no Mas. I són els socialistes els que empaiten amb el debat en qüestió que, per cert, tinc entès que no es farà a TV3.
Evitar la diàspora maragallista i recuperar l’espantall de la dreta
Com que les coses no van com haurien d’anar a can socialista, el manual aconsella no fer gaire trencadissa interna més, i no incidir en la diàspora de maragallistes. Tancar files. El segon pas és, sempre amb el mateix manual, treure l’espantall al crit "que ve la dreta!" La indefinició del PSC –igual que CiU, que tampoc aclareix si voldrà Mas de President amb Montilla o Castells de conseller primer– no deu ajudar a la mobilització d’un electorat que segueix visualitzat els comicis al Parlament com a secundaris. L’important és el municipi i el gobierno. Montilla tindrà feina a despertar aquest votant passota.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
On dius …el pacte CiU-ERC "cuenta con más partidarios que la reedición del tripartito"… hauria de dir CiU-PSC, oi?
Saül, darrerament t’has posicionat a favor del que tu anomenes un Pacte Nacional, que és al meu entendre la manera en que vols expressar la necessitat de que ERC es converteixi en una mena de JNC respecte CiU. Suposo que has valorat els pros i contres de la opció : divisió del país en 2 blocs nacionals diferenciats amb l’agravant de que en TOTES les eleccions del país ha guanyat i guanya amb diferència les forces del bloc nacional espanyol (PSC-PP), a execepció de les eleccions de la macrodiputació provincial (Generalitat) en que guanyen els partits locals. A Euskadi aquesta dicotomia no es dóna i sempre guanya el bloc local.
Doncs jo espero que ERC tingui visió de futur i aposti per defensar els seus propis interessos com fa tothom. Amb un Montilla de President i Carod de Conseller Primer, no hi ha dubte que ERC tindria un protagonisme mediàtic important. Sobretot a la propera legislatura on predominarà la gestió i l’aplicació del nou Estatut en detriment del debat polític de la darrera legislatura. Seria una neteja de cara de l’independentisme, que podria aspirar còmodament a guanyar posicions dintre de les esquerres del país. Puigcercós no faria augmentar notablement el pes de l’independentisme enfront de Montilla l’any 2010? L’objectiu d’ERC ha de ser tenir majoria al país, i el seu creixement ha de venir exclusivament per l’esquerra.
Mas és un nacionalista contrari a la independència del país, i Montilla és un autonomista contrari a la independència del país. La diferència està en que molts nacionalistes ho són ètnics i fan tuf de fatxes de veritat. L’independentisme no pot ser nacionalista. Ha de ser racional enlloc de sentimental. I ha de sumar les noves migracions. Des de l’esquerra és possible. Des de la dreta missaire i de tortellet dominical, seria un suicidi polític per a ERC.
Deixo de banda el fet que en una democràcia l’alternança és vital. I ja m’explicareu quina alternança tindríem a un Govern CiU-ERC. De veritat voleu veure algun dia un Govern de PSC-PP ?
De fet, va més enllà. Al blog Les dones sabem he vist que li han donat al president de SEAT, molt fort! això és el projecte de país de la sociovergència
Ara per ara, tal com dieu el psc
va perdent intenció de vot i s’apunta a icv encara que l’acció de govern d’aquest
últims ha estat molt menys que discreta (per a mi va ser infumable l’episodi de
l’estatut al que varen donar suport sense conèixer-lo).
Passar-se a icv des de el psc te l’avantatge
de no haver de lluitar per res tangible immediatament, continues sent d’esquerres
(polítiques socials), et respecten l’antiguitat catalanista i l’emmagatzemen
per si un dia cal ja que l’estat de les autonomies ja els hi sembla prou federalista
i a la corona ja és va pactar respectar-la al 76.
a les esquerres a Catalunya i sense fer res per cap causa és menys complicat
declarar-se federalista-plurinacional (si m’apures anarquista internacional o
maoista multicultural ) que fer-se independentista, els vots indepes destorben molt més encara
que l’acció de govern dels mateixos no s’articuli bé.
S’ha parlat molt de l’objectiu per part de l’estat espanyol
(psoe/pp) de laminar l’estatut, i de ciu de ser protagonista al pacte per
aconseguir la Generalitat i poc que els mateixos lobbies econòmics van forçar-lo
entre les parts. Aquest poders econòmics volen tornar a una situació de
normalitat, es a dir, a un govern sense esquerra.
La meva modesta opinió és que Esquerra
no tornarà al govern perquè aquesta és la fi de volar l’estatut pels aires i
donar les despulles a ciu, desmoralitzar i dividir catalans, fora i dins d’esquerra.
No pot haver un pacte (qui sigui)-ERC perquè la Generalitat no pot defensar obertament
els interessos de Catalunya i per tant qualsevol partit que pensi el contrari
millor que no hi sigui ni al capdavant ni dins. La pregunta és si erc suportarà
aquest boicot o no