Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Carod: “El resultat electoral serà bastant definitori”
Fa dies que vinc advertint del gir republicà cap a tesis partidàries de l’anomenat pacte nacional [Proliferen les veus pel pacte nacional i El gran dilema d’Esquerra… o no]. ERC no podia presentar-se a les eleccions de Tots Sants amb la idea assumida entre l’electorat independentista que el seu vot servirà inevitablement per fer President José Montilla i reeditar el tripartit d’esquerres encara que el candidat nacionalista Artur Mas guanyi còmodament a les urnes. L’equidistància de la campanya de fa tres anys ha evolucionat cap a una pèrdua d’innocència, que va escriure Salvador Cardús, i això comporta una nova estratègia.
L’entrevista de Vicent Partal al presidenciable republicà Josep-Lluís Carod-Rovira emesa avui per VilawebTV [aquí el reportatge sencer, de 16 minuts] certifica aquest cop de timó estratègic. Segurament la pressió demoscòpica hi ajuda. "Jo crec que aquesta vegada el pes del resultat electoral serà bastant definitori. Si l’electorat s’expressa amb claredat i envia missatges clars dels resultats finals que obté cadascú, de quin paper juga Esquerra per exemple…És a dir, al final jo crec que l’única consideració serà: hi ha sociovergència al govern o Esquerra al govern." Cal veure si aquest posicionament del president d’ERC és compartit pel seu número 2 a la candidatura, el secretari general del partit, Joan Puigcercós.
Esquerra ve d’una sortida traumàtica del Govern que va formar decisivament, convertint Pasqual Maragall en President. José Montilla no és Maragall. De la mateixa manera que Artur Mas tampoc no és Jordi Pujol. Quedi clar. Però ignorar sistemàticament la voluntat de les urnes, per molt legítim i legal que sigui un pacte postelectoral, pot tenir greus riscos de fractura interna. Una manera d’estalviar-se la complicadíssima elecció entre el pacte nacional o el tripartit és traspassar la decisió a les urnes, que són els ciutadans al capdavall. Així els independentistes poden estalviar-se una trencadissa interna que alguns ja preveien per l’endemà de l’expulsió del Govern o l’endemà del referèndum de l’Estatut.
Web del candidat Carod
El reposicionament dels republicans, a qui poden seguir acusant de falsos -per part de CiU- i de traïdors -des del PSC i ICV- va acompanyat d’un bàlsam demoscòpic. I d’una ofensiva virtual. De fet, aquesta tarda Carod presentarà el seu nou web com a candidat. D’altres candidats republicans, concretament el cap de llista per Tarragona, Ernest Benach [el president del Parlament blocaire], també en prepara un, de web de campanya.
Nous blocs republicans
La bloquesfera d’ERC i les JERC creix sostingudament. Avui incorporo el bloc del portaveu de les JERC del Baix Llobregat Miquel Salip.
La família dels confidencials també augmenta, amb l’entrada en escena de Diari Republicà, d’autoria desconeguda -fet que no m’acaba d’agradar- però fàcilment associable a l’òrbita independentista. Fa bona pinta. A Busot li surt un competidor. O, depèn de com es miri, un complement.
De l’entorn republicà em fan arribar un parell més de bitàcoles. Padam-padam i el bloc de Joan Cotxà, de Celrà. No sé (encara) si Cotxà és militant republicà, però els enllaços que hi té són de destacats blocaires d’Esquerra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quines ganes d’enganyar la ‘bona gent’. Si el tripartit suma, fareu President Montilla. Les raons són meridianes: cap de les excuses que justificaren l’ "acord estratègic" del 2003 s’han acomplert: el PSOE d’aquí segeuix igual de lluny del catalanisme que abans; els ‘sectors socials no representats’ pel Govern de la Generalitat (reminiscència del ‘turnismo’ espanyol?) ja veieu amb quin entusiasme anaren a votar (el signe és el de menys) l’Estatut; i, sobre tot, i principal ‘motor de canvi’, CiU no ha desaparegur ni s’han barallat.
Fent un google es pot veure que en Joan Cotxà és d’ERC
El company Joan Cotxà es membre d’Esquerra i de la seva sectorial de política internacional. Si llegiu el seu bloc, veureu que ell mateix en parla aquí.
El company Joan Cotxà es membre d’Esquerra i de la seva sectorial de política internacional. Si llegiu el seu bloc, veureu que ell mateix en parla aquí.
Veient els dirigents de CiU i ERC s’arriba a copsar el veritable significat del ruc català. És que cal ser ruc per creure’s les promeses de Zapatero i encara més per plantejar-se fer president a Montilla després dels resultats obtinguts en fer president en Maragall.
Potser és millor que no hi hagi pacte nacional. Podria recordar aquella bajanada de pel·lícula anomenada “Dos tontos muy tontos”.
A ERC, segurament, no li queda altra sortida que pactar amb CiU. despres d’aquests tres anys i dels menyspreus del PSC, una bona part del seu electorat no entendria la famosa reedicio del tripartit.
Els que, des d’una visió republicana-derrotista, opteu pel pacte nacional (que, per cert, no sento demanar a cap convergent) llegiu-vos els llibre de Joan Ridao sobre l’estatut i després en tornem a parlar.