Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Si algú s’ho hagués proposat, no ho hauria fet millor. El cúmul d’incidències que els últims dies (ahir també, més avaries) han deixat el servei de Rodalies de Renfe a l’alçada del betum té un efecte positiu: ens obre els ulls de la història d’una desinversió anunciada. Dimecres, l’administració catalana per boca del conseller Joaquim Nadal i l’espanyola per la ministra Magdalena Álvarez -ambdues governades pels socialistes- va anunciar en plena precampanya electoral una injecció de 3.500 milions d’inversió en la xarxa ferroviària en sis anys. La foto d’ahir, s’ho val.
[Avui: Peix al cove, versió 2.0]
[Albert Sáez, columnista d’El Periódico: Sexe, mentides i pressupostos]
[Antoni Soy, alcalde d’Argentona (ERC): La cerimònia de la confusió]
[Carquinyol: Els peatges i la pastanaga electoral]
[Setmana de la Mobilitat: on és la inversió?]
El tema de les inversions i les infraestructures, de pesada digestió, ha donat pas a l’estrella mediàtica de la jornada: el Constitucional ha admès a tràmit el recurs del PP contra la reforma de l’Estatut. Després de Múgica, el Constitucional. I jo diria que el Constitucional encara és a mans del PP. Per tant, calcem-nos.
A veure avui, divendres, com il·lustren els diaris les seves portades. Els paraigües i les pancartes rotllo “Tots som Elvira Lindo“ van omplir les primeres pàgines de la majoria de rotatius, de Barcelona i de Madrid, l’endemà del pregó de la Mercè. [Basquitis aguda i Lindo pregón] M’ho pregunto perquè anit un centenar de feixistes intolerants (a la foto) van rebre l’estrena de l’obra Lorca eran todos, de Pepe Rubianes, a l’auditori de Comisiones Obreras al crit de “Rubianes muérete”. No crec recordar que els catalans emprenyats –així els defineix cada diumenge Enric Juliana a La Vanguardia– de la plaça Sant Jaume desitgessin la mort de la senyora Lindo. Tot el contrari. Només lluien uns cartellets d’impressora casolana a favor del català. A veure si els manifestants anti-Rubianes i anti-Lorca omplen les portades d’avui també.
Precisament Juliana, subdirector del rotatiu de Godó, és un dels autors del llibre que reclama “una rectificació”. D’això, jo diria “cornuts i pagar el beure”. Té nassos la cosa. Després de la retallada estatutària i del recent miratge inversor en els pressupostos de l’Estat, per no recordar l’episodi del Congo, el caos a l’aeroport del Prat i altres desgràcies nostres de cada dia, a sobre hem de sentir-nos malament. I ens pengen l’etiqueta d'”emprenyats” o “torracollons”.
[Pep Montes, gerent de l’Ateneu Barcelonès: Catalans emprenyats]
[Joan Ferran, diputat del PSC al Parlament:Els “mai contents”]
Juliana deu patir una mena de síndrome d’Estocolm a Madrid. Em sembla fantàstic que determinats catalans s’instal·lin còmodament en la lògica del pont aeri. Però que et tractin de català insatisfet, emprenyat i amargat de la vida simplement perquè no comparteixes la linda relliscada, l’enganyifa pressupostària o l’ofensiva de l’agressor del poble Enrique Múgica, doncs tampoc. En els esquemes del pingüí Juliana suposo que Òmnium Cultural deu ser el refugi espiritual dels milers de catalans “emprenyats” i insatisfets, una mena de catedral de l’amargor. Precisament aquest dijous l’entitat que presideix Jordi Porta ha reclamat que a la Fira de Frankfurt la cultura es reconegui com a catalana. També deu ser demanar massa, oi?
Catalans “emprenyats” uniu-vos! Ha nascut una plataforma que segurament agruparà molts d’aquests ciutadans amargats: Sobirania i Progrés.
Mentrestant, la causa dels “emprenyats” ha guanyat una modesta batalleta: el CAC autoritza l’emissió de l’anunci pro seleccions catalanes. (Polèmic?)
[Gustau Navarro, blocaire de l’Alguer: Un anunci ple de dignitat]
En aquest país a les portes d’eleccions i rebent sacsejades de pertot, també hi ha advocats que van a la presó, Piqué Vidal; i judicis a exconsellers socialcristians, Ignasi Farreras. Taques negres d’aquells anys del pujolisme…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de tot això. S’ha de ser subnormal per ser català i no voler la independència. I dic català i no catalanista a consciència.
Saül, això de dir "pingüí" al Juliana, a què ve?…havia fet de maître al Drolma o al Via Veneto?
Hi ha d’haver un pas més després del català emprenyat, i hauria de ser el català amb prous arguments. L’emprenyamenta no és un argument, és una reacció cutànea d’alergia a una mala gestió, que implica que quan aquesta mala gestió se solucioni amb un cosit, sacabarà l’emprenyamenta fins al següent problema. I si comencessim a parlar d’una alternativa total, i si comencessim a dissenyar la catalunya independent? Crec que és això el què vol la plataforma Sobirania i Progrés, no només aglutinar a gent emprenyada.
Salut.
A l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, en passa una de grossa. El trànsfuga de CiU, ja torna a ser notícia. Ha estat acusat per una treballadora municipal, per assatjament sexual, i la denúncia ha estat admesa a tràmit. Però el regidor en qüestió no plega (o no el deixen plegar), ja que el govern PSC-PP-trànsfuga, estaría en perill de mort. Són 5 Psc, 1 PP, 1 Trànsfuga de CiU. Els 2 regidors de CiU i d’ERC a l’oposició, i no s’ho poden creure. La Notícia ha sortit durant tota la setmana a Regio7, i avui l’acusada fa unes declaracions sucoses.
Salut
Avui, o sigui el divendres, s’ha celebrat una vaga en el sector de la construcció a BCN província, amb un seguiment molt important a les grans ciutats (per sobre del 95% segons UGT) i en la mitjana de la província d’un 80% (segons CC.OO.). Les reivindicacions: no més morts, contra els accidents a la construcció, i contra la precarietat i abús de les subcontractes.
Els piquets de vaga, i delegats sindicals han denunciat moltes coaccions per part de determinades esmpreses, i sobretot han destapat durant la jornada molts treballadors extracomunitaris en situacions pèssimes. (sense contracte, sense mesures de seguretat, sense formació….)
El debat preelectoral ha tapat tot això, i només se n’ha parlat una mica de passada.
Salut